Els diners públics que costa mantenir els 'menes' entren en debat a Catalunya

Espanya viu un moment d'alta pressió migratòria, fins al punt que el 2024 va a ritme de ser un any de rècord. Això explica que la immigració estigui ara al centre del debat social i polític. Pedro Sánchez, per exemple, ja demana explícitament la deportació d'immigrants irregulars. Des del Senegal, el president del Govern va dir que ho considerava “imprescindible”.

Aquest debat es concreta de manera particular a cada regió. A les Illes Canàries, per exemple, el debat es planteja de manera gairebé existencial. El president canari, Fernando Clavijo, va parlar que les illes estan a punt de col·lapsar i que es venia una “hecatombe”.

Aquí, a Catalunya, el debat migratori està força focalitzat en la cessió de les competències en immigració i en els menors no acompanyats. El motiu és tan simple com que Catalunya acull una gran quantitat de menes. Entre altres raons, perquè a Catalunya les ajudes s'estenen fins als 23 anys i no només fins al 18 anys.

Vox demana conèixer la realitat de la situació

Un dels punts més calents del debat sobre l'atenció als menes és el finançament.

Sobre aquest assumpte, l'última cosa que es va saber va ser que l'anterior Govern d'ERC va demanar més diners a l'Estat. Segons les dades que va proporcionar l'exconseller Campuzano, Catalunya mobilitzava al voltant de 100 milions d'euros anuals per a aquesta partida.

Davant l'augment de la pressió migratòria tot apunta que el cost augmentarà de manera proporcional. En conseqüència, encara s'encendrà més el debat sobre el finançament. En aquest sentit, avui mateix, Vox ha plantejat una bateria de preguntes sobre aquesta matèria.

El líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga, ha demanat saber “quin és el cost individual per cada mena, comptabilitzant tots els costos, tant les despeses directes (manutenció, vestuari, etc.) com les despeses comunes (allotjament, atenció educativa, sanitària, psicològica, etc.)”.

De la mateixa manera, Vox també ha posat l'accent a la necessitat d'aclarir la quantitat exacta de menors que hi ha a Catalunya. Aquesta és una qüestió que ha aixecat força problemes fins i tot entre la Generalitat i el Govern central; cadascun diu xifres diferents i, de fet, molt diferents: 2.369 per a la Generalitat i 1.417 per al Ministeri de l'Interior.

La conclusió de Garriga és que “que els catalans puguin conèixer què es fa amb els diners que aporten amb molt d'esforç amb els seus impostos”.