Alejandro Fernández ja exerceix de líder de l'oposició a Catalunya: el dard al PSC

El debat de política general va començar ahir, avui continua i demà s'acaba. El president Illa ho ha afrontat amb certa comoditat, explotant la idea que Catalunya ha obert “una nova etapa política”. Però el gran dubte no és al Govern, sinó a l'oposició. Perquè, qui és el líder de l'oposició a Catalunya?

En teoria, l'expresident Puigdemont hauria de ser l'encarregat d'exercir de 'cap de l'oposició'. Però la setmana passada es va negar a fer-ho perquè, va dir, ja ha estat president de la Generalitat. Això ha deixat un gran buit, tant operatiu com simbòlic, que la resta de partits intentaran omplir.

I el que ara mateix fa més mèrits per ser la veu de l'oposició és el líder del PPC, Alejandro Fernández, que a més té l'impuls del 12M. Des del principi, Fernández ha mostrat el seu clàssic perfil irònic contra Salvador Illa, que l'acusa de tenir moltes servituds cap al processisme. De fet, ja ha aprofitat per llançar-li un dard amb motiu de les seves propostes en matèria d'habitatge:

I si no servituds, el que sí que sembla és que Junts i ERC no han optat per una oposició clàssica. Per part seva, Junts no té més projecte que Puigdemont. D'altra banda, ERC ha fet president Illa i en aquest sentit el seu marge de crítica és mínim. Fernández, en canvi, cal esperar que anirà a fons, aprofitant la seva posició al marge del repartiment de poder.

La lluita per l'oposició: l'estratègia del PPC

Les seves propostes per a aquest debat de política general posen la seguretat, els impostos, la immigració i l'educació en espanyol al centre. És a dir, al voltant de mitja dotzena de punts que busquen ser un vers lliure dins del relat processista que encara cueja al Parlament.

Entre totes aquestes mesures, destaquen les econòmiques. El PPC ja ha demanat la reducció de l'IRPF autonòmic i la supressió de Successions. Com explicàvem a E-Notícies fa uns dies, en menys de vint anys han augmentat en un 320% les renúncies a les herències a Catalunya.

I en matèria de seguretat el PPC proposa mà dura. Jornades abans d'aquest debat de política general, Fernández va qualificar les dades d'inseguretat com a "terribles". En aquesta línia, Fernández va demanar augmentar el nombre de Mossos, expulsió de multireincidents i la creació d'una oficina 'antiokupas'.

Alejandro Fernández, en definitiva, busca ser el líder de l'unionisme a Catalunya i de "l'alternativa" del Parlament, com ha dit en la seva intervenció. Com la resta de partits, el PPC també navega en el context polític inèdit que ara mateix hi ha a Catalunya.