Cada cop més gent renuncia a l'herència a Catalunya

Dues són les raons per renunciar a una herència. O bé és que té molts deutes o bé el pagament de l'impost de successions fa que no valgui la pena. En aquest sentit, hi ha dues possibilitats més: que la teva regió no bonifiqui l'impost o que el grau de parentiu sigui llunyà.

Això explica que les comunitats autònomes on més es cobra per l'impost de successions siguin les que tenen més renúncies a les herències. Però les dades són temptatives. El motiu és que una persona pot renunciar a l'herència perquè tingui deutes i perquè no hi hagi bonificacions significatives. Tots dos factors estan units.

La tendència i la situació a Catalunya

Però la tendència és clara. Durant el darrer any, a Navarra, Catalunya i Castella-la Manxa ha augmentat el rebuig a les herències. Precisament són tres de les quatre regions amb menys bonificació a Successions, que contrasta amb les bonificacions del 99% a la resta de CCAA. Algunes de les últimes a incorporar-se a aquesta mesura han estat Balears, València o Aragó.

En el cas de Catalunya, la situació és contrària. A més de tenir comparativament l'Impost de Successions més alt d'Espanya (el 2021 va pujar), cada cop hi ha més renúncies. Segons les dades del Consell General del Notariat, el darrer any ha augmentat un 5,27%.

En tot cas, el més rellevant sempre és la tendència. I si s'acudeix a la sèrie històrica, s'adverteix un augment constant de les renúncies.

El 2007 (primer any de la sèrie), hi va haver gairebé 2500 renúncies a Catalunya. El 2023, el número ja estava en gairebé 10.500. És a dir, a raó de 16 anys hi ha hagut un augment de prop del 320% en el nombre de renúncies a herències.

Els lamborguinis de Pedro Sánchez

Amb motiu del nou sistema fiscal per a Catalunya (en realitat, el mateix sistema fiscal per a tothom), Pedro Sánchez va explicar com el finançaria. Deixant al marge la quota retòrica dels lamborguinis i les bicicletes, el president va parlar de “corresponsabilitat fiscal” entre comunitats autònomes. Això toca de ple l'impost de successions.

Com és sabut, una de les estratègies econòmiques i polítiques del PP ha estat rebaixar fins a 'de facto' eliminar aquest impost. Per contra, el tribut encara perviu en comunitats socialistes (Catalunya, Castella-la Manxa, Astúries i Navarra). Això condueix a una “guerra fiscal” entre regions, el conegut com a dúmping.

Davant d'això, el pla del Gobierno central per justificar aquest nou federalisme fiscal passa per uniformitzar criteris i evitar-ne la competència. De fet, el Gobierno ja es va plantejar recuperar Successions per a tot Espanya, però no va tirar endavant pel fracàs de la Llei de pressupostos. Encara més, el Gobierno va remetre al Constitucional el pla del PP per eliminar l'impost a escala nacional.