Les 4 mesures que Vox proposa a Catalunya per frenar l'arribada de 'menes'
Posen l'accent a 'l'efecte crida' per acabar amb el 'drama humanitari' que suposa la immigració irregular
El debat social i polític és ara en el repartiment dels menors no acompanyats. Amb el 'sí' del PP a la reforma de la Llei d'Estrangeria i del repartiment de menors, tot apunta que durant els propers mesos es procedirà al repartiment de menors. Això ja ha provocat tensions polítiques.
De moment, Vox amenaça de trencar els governs autonòmics que té amb el PP. D'altra banda, Junts i ERC – sobretot, Junts – es neguen al nou repartiment. Entenen que Catalunya està en procés d'aconseguir les competències íntegres en matèria migratòria i que, a més, ja han estat molt solidaris.
La raó de fons, però, és el clima de desencís que hi ha a Catalunya amb la immigració. Al marge, és clar, dels desordres socials que provoca una alta pressió migratòria que l'administració no aconsegueix absorbir.
Tot això explica que la delegació de Vox a Catalunya també s'hagi llançat a presentar les seves propostes i el seu relat. L'encarregat de fer-ho ha estat el portaveu parlamentari, Joan Garriga. En essència, les propostes giren al voltant d'un únic eix: evitar “l'efecte crida”.
Les xifres dels 'menes' a Catalunya
Abans d'exposar les mesures proposades per Garriga, fem un dibuix de la situació a Catalunya pel que fa als menes.
De moment, la regió ha batut el seu rècord d'arribada de menes durant els sis primers mesos de l'any. Des de començament del 2024 han arribat a Catalunya 1.455 menors. Segons el valuós informe mensual del Departament de Drets Socials, Catalunya atén en aquests moments 6.759 menes.
Com va explicar el conseller Campuzano davant la premsa, s'espera un augment molt elevat (i de manera imminent) a l'arribada de menes. No només per l'augment de la pressió migratòria, sinó també pel repartiment dels que ja són a les Canàries. Així mateix, el conseller va insistir que les dades del Ministeri de l'Interior són “falses” i que la quantitat de menes a Catalunya és molt més gran del que diu el Gobierno central.
Per la banda financera, la Generalitat també ha explicat que el desplegament assistencial té un cost de més de 100 milions d'euros anuals. Si es compleixen les projeccions i advertiments del conseller Campuzano, es dedueix que aquesta quantitat augmentarà. El debat, doncs, està servit i cadascú prendrà posicions.
Les propostes de Vox
En la compareixença davant la premsa, el portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha exposat la posició del seu partit. En última instància, la prioritat per a Vox és prendre les mesures necessàries per tallar com més aviat millor l'efecte crida. "Hem d'evitar l'efecte crida", ha insistit Garriga diverses vegades.
Entre altres coses, ha dit, per tallar com més aviat millor el “drama dels menes”, que ha interpretat també com un drama humanitari. La porositat de les fronteres i l'efecte crida, ha explicat Garriga, condueix milers de persones “a jugar-se la vida al mar”.
Des de Vox, entenen que cal oferir “tota l'ajuda humanitària estrictament necessària” per a qui arriba i fins i tot treballar eventualment amb els països d'origen. Però, abans, la prioritat és estabilitzar la situació. Per això, proposen en essència 4 mesures urgents que establiran a través de mocions locals perquè la resta de formacions, ha dit Garriga, “es mullen”.
1. En primer lloc, aturar l'efecte crida des d'Espanya. Segons ha exposat Garriga, això es concreta a evitar empadronaments fraudulents i a tallar les ajudes socials. En nom de la “justícia social”, Garriga ha defensat que els recursos socials s'han de destinar de manera prioritària als ciutadans nacionals.
2. En segon lloc, les devolucions han de ser efectives i ràpides. Pel que fa als menors, perquè estiguin amb “els seus pares i famílies als seus països”. I, pel que fa als criminals multireincidents d'origen estranger, per facilitar-ne les deportacions. “Com vam dir a la nostra campanya”, ha conclòs Garriga, “bitllet de tornada”.
3. En tercer lloc, Vox considera prioritari protegir les fronteres, que són la porta d'entrada. La seguretat fronterera s'ha de reforçar, explica Garriga, per “humanitat, seguretat, recursos limitats i identitat nacional”.
4. Finalment, una política de “barris segurs”. Garriga ha fet referència a la xifra que el 78% dels detinguts a Barcelona el 2023 eren d'origen estranger. Així mateix, ha recordat els darrers esdeveniments en matèria d'inseguretat: baralles multitudinàries, agressions sexuals, robatoris a turistes, etc.
Més notícies: