Europa Press La lluita pel repartiment dels 'menes' ja ha començat i això afectarà Catalunya
Amb el sí del PP, tirarà endavant el repartiment dels menors i ni Junts ni ERC estan per la labor d'assumir més 'menes'
Ahir era notícia que el PP i Vox obrien un nou front de conflicte polític. Després de diversos dies amb la incògnita de què faria el PP amb el repartiment dels menes, Feijóo la va resoldre ahir.
En una visita al Parlament de Catalunya, el líder popular va declarar que les comunitats autònomes presidides pel PP acceptarien el repartiment de menors acordat entre el Gobierno i les Illes Canàries.
"Les comunitats autònomes[del PP]posaran a disposició del Gobierno central, que no té política migratòria, la seva capacitat per atendre els menors", va explicar Feijóo en roda de premsa.
Aquestes declaracions van tenir com a reacció les del líder de Vox, Santiago Abascal, que ja va avisar que els governs en què està Vox es negarien al repartiment de menes.
En una dura compareixença de premsa, Abascal va enviar un missatge directe a Núñez Feijóo. "Es consideraran trencats tots els governs regionals que no utilitzin tots els mitjans polítics i legals per evitar la distribució de menes per tot Espanya", va dir Abascal.
D'entrada, semblaria que això només és una lluita de poder i de relat entre les dues formacions conservadores. Però la cronologia dels esdeveniments i l'anunci del PP indiquen que aquesta decisió anirà més enllà. Sense anar més lluny, tindrà seriosos efectes a Catalunya .
Catalunya es negava al repartiment
La successió dels fets ens permetrà entendre per què la decisió de Feijóo és important per a Catalunya. L'origen és la pressió migratòria sobre les Canàries, que va portar el govern de la regió a emetre un SOS al Gobierno central. La resposta de Sánchez va ser pactar amb el govern canari una reforma de la Llei d'Estrangeria i un repartiment urgent dels immigrants i els menes.
Això va ser el detonant de les tensions amb moltes comunitats autònomes. Sobretot amb Catalunya, que té un problema assistencial evident amb els menors no acompanyats.
A més a més d'un cost de més de 100 milions d'euros i que finança íntegrament la Generalitat, les capacitats assistencials de Catalunya han arribat al límit. Al marge, és clar, de la tensió social, que després té una traducció electoral.
Ni ERC vol acollir més meny si no és amb finançament de l'Estat | Europa Press
Això explica que tant Junts com ERC hagin avisat que ells s'oposarien al nou repartiment. L'argument que plantegen és que Catalunya ja ha estat molt solidària. Junts es nega directament a acollir més menes i ERC, en canvi, diu que estarien d'acord si l'Estat financés el cost que suposa.
"Si l'Estat no pot garantir que siguin atesos al país d'origen, i som les CCAA les que assumim els costos, l'Estat ha de participar en aquest finançament", va dir la setmana passada el conseller Campuzano. Així mateix, va escriure a La Vanguardia que ERC recolzarà el nou repartiment només si ve acompanyat "d'un sistema concret de finançament” per a Catalunya.
Un problema per a Pedro Sánchez
Però quina va ser l'única exigència del PP per donar suport al repartiment que va oferir el PSOE? Que no hi hagués excepcions. És a dir, que Catalunya entrés el repartiment com qualsevol altra comunitat autònoma i sense privilegis. A partir d´aquí, comencen els dubtes.
Junts vol les competències d'immigració íntegres per a Catalunya | Europa Press
Hi ha dues possibilitats: o bé el PP cedirà d'alguna manera i assumirà amb el PSOE els menes que tocarien a Catalunya o bé Pedro Sánchez imposarà el repartiment als seus socis de Junts i ERC. De moment, destaca el silenci a la premsa i la política catalanes.
Com ja hem dit, la postura de Junts és maximalista i l'ERC es redueix a demanar més finançament. En qualsevol cas, caldrà esperar fins a la propera Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència per veure quina postura prenen els partits catalans i, encara més, per veure com arregla Pedro Sánchez aquesta situació.
Més notícies: