2024, l'any en què va començar a col·lapsar el problema immobiliari

Considerat com a problema, el problema immobiliari té una característica fonamental: que els ciutadans el pateixen amb absoluta claredat. Li passa com a la seguretat, que és un problema molt carregós i que pot ser tot un càstig electoral. Això implica que l'habitatge genera un clima de descontentament de conseqüències incertes i molt susceptible a les solucions màgiques.

Segons dades de l'Idealista, l'increment interanual fins a l'octubre del mercat de lloguer va ser del +10,2%. I fidel a la seva tradició com a laboratori social i polític, Barcelona ha signat el lloguer més car d'Espanya amb 23,1 euros per metre quadrat. I analitzat per comunitats, Catalunya se situa en un increment interanual del 10,8%.

Pel que fa a la compravenda, les pujades són més modestes, però igualment constants. Des de Solvia, calculen que el 2024 tancarà amb pujades del 3% i, al mateix temps, amb una caiguda de les transaccions. En aquest punt, Balears torna a ser la comunitat més cara i arriba fins als 3.000 euros per metre quadrat.

L'efecte polític

Fins aquí les dades, després entra la qüestió social i política. I sobre això també hi ha novetats que reflecteixen el progressiu augment de la tensió social. Aquest any ha tancat amb dues manifestacions històriques a Madrid i Barcelona contra el preu de l'habitatge. En el cas de Barcelona, les entitats convocants han avisat d'una vaga de lloguers, cosa que acabaria de rebentar el mercat.

Davant d'aquesta realitat, la política ha fugit cap endavant amb promeses que aspiren a compensar mancances d'anys en poc temps. Pedro Sánchez, per exemple, ha afegit una promesa més a la seva llista de promeses immobiliàries i va anunciar la creació d'una empresa pública d'habitatge. Des de Catalunya, el president Illa ha anunciat el major pla d'habitatge públic d'Espanya, amb 4.400 milions en inversió i 50.000 pisos.

Paral·lelament a això, l'esquerra ha trobat en el col·lapse immobiliari una manera de detenir la seva decadència electoral. Partits com Podemos, ERC, Comuns o la CUP demanen una intervenció més decidida en el mercat. A la fi, això no faria més que agreujar un problema que es deriva de la saturació de demanda i d'una manca crònica d'oferta.

Com s'ha explicat a E-Notícies durant tot el 2024, el gran problema del mercat immobiliari és el creixement demogràfic i la concentració poblacional. En el cas català (i més encara de Barcelona) això és doblement evident, amb saldos migratoris nets de més de 100.000 persones. I aquesta enorme captació de fluxos demogràfics deriva d'un model econòmic que necessita mà d'obra barata per funcionar.

Un ens tan objectiu com el Banc d'Espanya (BdE) ho reflectia en el seu informe econòmic (en aquest cas, del 2023, però extrapolable a altres anys). En el capítol 4 es parla “d'una forta correlació positiva entre el creixement de la població i l'avanç dels preus de compra i de lloguer des de l'inici de la recuperació econòmica el 2014 fins al 2022”.

En conseqüència, “el creixement demogràfic experimentat des del 2016 és un factor fonamental per explicar l'augment de la demanda d'habitatge residencial tant en règim de lloguer com de propietat”. Finalment, tot això apunta “a una significativa creació neta de llars en els pròxims anys que continuarà impulsant la demanda d'habitatge”, conclou el BdE.

Vaga de lloguers a l'horitzó?

Amb aquest panorama, el mercat immobiliari es converteix en una bomba de rellotgeria política. Les solucions necessàries són massa profundes i el sistema partitocràtic no té la suficient entitat per resoldre-les a llarg termini. Fins i tot el BdE va mostrar el seu escepticisme quan assenyalava que “la magnitud del problema diagnosticat fa difícil albirar que actuacions aïllades de curt termini puguin tenir l'abast suficient per reduir de manera significativa les actuals dificultats d'accés a l'habitatge”.

L'habitatge, en definitiva, és el punt focal de la inflació acumulada que té Espanya i la resta d'Occident. A un nivell sociològic, això es ceba amb joves, immigrants i classes populars autòctones. Els més beneficiats són els boomers, que han trobat en les seves propietats un gran actiu d'inversió.

A curt termini, la gran incògnita immobiliària del 2025 serà una possible vaga de lloguers. Això suposaria un desequilibri social i econòmic molt complex.