Europa Press L'altra cara de la crisi de natalitat: el cost de tenir fills a Catalunya
La inflació acumulada i les dinàmiques culturals corroeixen els fonaments demogràfics de Catalunya
El juliol passat, l'IDESCAT va publicar l'estadística de naixement a Catalunya durant el 2023. Una altra vegada, l'índex de fecunditat va tornar a baixar i va arribar a mínims històrics. Cal remuntar-se fins a l'any 1995 per trobar un Índex Conjuntural de Fecunditat (ICF) tan baix.
Aquest fenomen de la crisi de natalitat no és privatiu de Catalunya, sinó que ho advertim a gran part d'Occident. El problema, doncs, és complex i té derivades culturals i econòmiques. Una de les més destacades és que cada vegada és més car tenir fills, cosa que és una altra expressió de la progressiva pèrdua de poder adquisitiu en què ens hem instal·lat.
La natalitat catalana està per terra | Europa Press
Segons un informe de Save the Children que es va fer força viral aquesta setmana, Catalunya és el territori més car d'Espanya per criar un fill. Mentre que la mitjana espanyola és de 758 euros, aquí s'eleva fins als 938. Però és que si s'analitzen les dades mirant tendències, l'increment és molt destacat.
Només en un any (2022-2023), el cost de tenir fills a Catalunya va augmentar un 15%. I si ampliem una mica més la mirada i marxem fins al 2018, aquest augment és d'un 45%. Com diem, tot això no és més que una de les moltes concrecions de la inflació en què vivim, que és el silenciós motor dels canvis polítics i socials que vivim a Europa.
La inflació: el monstre de mil caps
Des del 2022, coincidint amb el repunt inflacionari de la guerra d'Ucraïna, el cost de l'alimentació ha pujat un 25%. Encara que, és clar, el gran forat negre de les finances de les classes populars és l'habitatge. I és que, des del 2018, assistim a un espectacular augment del 145% del preu de l'habitatge.
Per motius obvis, són els joves els que estan cridats a tenir fills. Però el problema és que, en aquesta època, els joves també estan cridats a la precarietat. Com ja s'ha explicat a E-Notícies, els joves s'enfronten a un sinistre triangle de les Bermudes, format per inflació, demografia i habitatge.
I de la mateixa manera que la tinença de patrimoni immobiliari a la família és avui dia un disparador de riquesa, la manca de patrimoni immobiliari és un disparador de la pobresa. Si a això hi afegeixen les dinàmiques culturals actuals, l'huracà de natalitat està servit. Fins al punt que Espanya en conjunt té avui una natalitat equivalent a la de la postguerra de l'any 1941.
Més notícies: