Les darreres dades sobre immigració a Catalunya encenen el debat demogràfic

Quan el problema ja sembla infranquejable, Catalunya - com la resta d'Occident - s'ha adonat que hi ha un col·lapse demogràfic. Aquest és el veritable factor explicatiu de les nostres societats, molt per sobre del soroll polític i mediàtic. Assumptes capitals com l'habitatge, els serveis públics o el model econòmic estan íntimament lligats als fluxos demogràfics.

I les dades que van sorgint no fan més que confirmar aquesta realitat. Fa poc, per exemple, s'informava que la natalitat espanyola és als nivells de la postguerra del 1941. I la situació a Catalunya és igual o fins i tot pitjor tenint en compte que és un dels territoris que, pel seu model econòmic i social, capta més immigració.

Les darreres dades provenen de l'INE i Renaixença Demogràfica les ha desgranat per al cas particular de Catalunya. El 2023, la regió va tenir un saldo migratori net amb l'exterior (països estrangers) de +126.804 persones. Per contra, el saldo migratori amb la resta d'Espanya es queda a -5.171 persones.

Els fluxos migratoris estrangers representen, doncs, un augment de l'1,5% anual. Aquesta xifra, en aparença minúscula, és enorme si tenim en compte que parlem de demografia. Perquè, a llarg termini, aquest saldo implica percentatges molt més grans i un desplaçament objectiu de les generacions:

La publicació d'aquestes dades coincideixen amb una efemèride que cada any és molt esperada entre els economistes espanyols: la conferència anual de Jesús Fernández Villaverde, catedràtic d'economia a Pennsilvània. A la seva conferència d'aquest any, Fernández Villaverde va repetir per activa i per passiva que l'única prioritat del Gobierno hauria de ser el “col·lapse demogràfic”. I com ja ha fet diverses vegades, Fernández Villaverde va posar l'exemple del català, que considera que és una llengua que “s'extingirà” al voltant de l'any 2060:

El debat polític

Amb la irrupció de les dretes identitàries, aquest debat comença a agafar cada cop més velocitat entre els partits polítics. I sense sortir de Catalunya, figures com Ignacio Garriga o Sílvia Orriols s'han pronunciat de manera molt crítica sobre aquest tema. Fa poques setmanes, el líder de Vox a Catalunya comentava les dades de l'INE i denunciava que “no hi ha nació sense famílies fortes”:

I la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, també va parlar aquests dies sobre demografia des del faristol del Parlament. “Avui les àrees de maternitat del país reflecteixen sense filtre la substitució cultural i demogràfica que patim”, va dir Orriols:

Queda clar que el debat ja ha esclatat, tant a un nivell polític com a social i acadèmic. Tot i així, les dades mostren que el marge de maniobra ja s'ha reduït molt i cada cop es redueix més. O el que és el mateix: que assistim en directe a un dels canvis més profunds de la nostra època.