Salvador Illa cedeix terreny davant dels Comuns en matèria d'habitatge

“Catalunya serà la primera comunitat autònoma que disposarà d'un règim sancionador davant dels que vulguin especular. La llei s'ha de complir i els habitatges són per viure”, així s'expressava ahir el president Illa en seu parlamentària. Aquestes paraules no només revelen un compromís polític, sinó també un compromís ideològic.

L'èmfasi en “l'especulació” és el resultat que el PSC somatitzi la pressió de l'esquerra amb el problema immobiliari. Es tracta del gran tema que han trobat les esquerres sobiranistes per posar fre a la seva aguda decadència electoral. En aquest context, el règim sancionador era una de les exigències prioritàries dels Comuns. Per aquesta raó, ara exploten a les xarxes i als mitjans de comunicació l'èxit que s'han anotat.

“Aprovar el règim sancionador és imprescindible per garantir que ningú se salti la regulació dels preus de lloguer. Per fi el president Illa ens ha escoltat. Ara cal que aquest règim sancionador entri en vigor aquest gener i acompanyar-lo amb un cos de 100 inspectors. No podem perdre ni un minut més”, deia ahir la diputada Albiach, adjuntant una imatge triomfal:

D'aquesta manera, Illa acumula mesures per intentar controlar el problema immobiliari i al mateix temps manté l'estabilitat política del tripartit. Juntament amb el projecte (molt ambiciós) de 50.000 habitatges i 4.400 milions en inversió, s'hi afegeix ara un cos d'inspectors. De fet, com va remarcar el president Illa, Catalunya serà la primera comunitat autònoma a sancionar les faltes de la llei d'habitatge.

Més tensió per al mercat

Aquest règim sancionador no haurà de tenir “cap escletxa”, va dir la diputada Albiach. Aquestes declaracions són molt simptomàtiques de l'escassa eficàcia de la regulació immobiliària. Perquè si hi havia “escletxes” a la llei és precisament per ineficàcia de la llei.

Però la raó d'aquesta ineficàcia no està només en la mala implementació legal, sinó fonamentalment en la realitat immobiliària de Catalunya. I és que si el mercat percep rendibilitat en esquivar la llei (habitacions o lloguer temporal) és perquè la demanda no decreix. La raó bàsica d'aquesta saturació de demanda és la concentració poblacional i, subsidiàriament, una manca crònica d'habitatge públic.

Si es manté la pressió de demanda i l'intervencionisme, el mercat va fugint a parcel·les lliures fins que finalment acaba al mercat negre o en dinàmiques pròpies del mercat negre. Abans, però, és habitual una retirada de l'oferta o una translació cap a la compravenda, que perjudica els més vulnerables perquè no estan capitalitzats. Això últim ja ho va advertir ESADE a propòsit de la llei catalana de lloguers de 2020.

I la retirada de l'oferta ja la vam veure fa poc. Les primeres dades oficials del Departament de Territori mostraven una caiguda dels contractes d'arrendament del 13%. Això porta a una espiral intervencionista en tant que cada vegada cal més regulació per anar traient marge de maniobra al mercat.

Finalment, això explica que les mesures més radicals (l'expropiació, per exemple) arribin precisament quan el mercat està pitjor. És a dir, quan s'ha esgotat tot l'arsenal regulador. I en aquests moments, a Catalunya ja hi ha sindicats que demanen explícitament habitatge universal o rebaixes de preus del 50% per decret.