Parlem de la inseguretat

La inseguretat preocupa cada vegada més a la població. Les dades mostren un augment dels fets delictius, especialment els relacionats amb les agressions sexuals i també amb els homicidis. Tot i això, el bonisme imperant en una part destacada de la nostra classe política segueix sense voler abordar aquesta problemàtica.

La solució que proposen alguns partits -i els seus altaveus mediàtics subvencionats- és la de titllar de xenòfobs o d'extrema dreta els qui volen posar aquesta qüestió sobre la taula. Discursos com els d'ERC, la CUP o els Comuns -el Triangle de les Bermudes del wokisme català- són molt còmodes a l'hora de (no) tractar un problema creixent que, a més, afecta principalment la classe treballadora que tant diuen defensar.

Ha arribat el moment que, d'una vegada per totes, aquesta situació s'afronti com a societat madura que som (o que hauríem de ser). Entenc que utilitzar el comodí de l'extrema dreta per culpar algú de la teva incapacitat de fer front a certes qüestions espinoses pot ser una sortida fàcil, però no serveix per trobar solucions. De la mateixa manera que no serveix de res limitar les solucions a la reducció de la pobresa o al reclam de més educació, que al capdavall són solucions a mitjà-llarg termini. I la inseguretat és un problema que ja tenim a sobre i que no pot esperar receptes màgiques que, en el millor dels casos, en veuríem els fruits d'aquí a una o dues generacions.

Perquè, al final, es tracta de solucionar els problemes de la gent. I la inseguretat n'és un. Dels principals, de fet. Ja n'hi ha prou d'equilibris discursius. I encara més quan les paraules i els fets van per camins diferents, com ha demostrat en més d'una ocasió el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.

El primer pas per solucionar un problema és parlar-ne obertament i sense titllar d'extrema dreta qui el proposa per evitar així el debat. Esperem que el 2024 sigui, per fi, l'any en què s'abordi el tema de la inseguretat sense tractar la gent com si fossin nens petits, dient-los que la seva percepció no s'ajusta a la realitat i que, si en tenen, és culpa de l'extrema dreta i de les xarxes socials (tot i que les dades corroborin que la delinqüència a Catalunya ha augmentat).