Terelu Campos s'obre com mai parlant del suïcidi del seu pare a 'Supervivientes'

Feia dies que amenaçava amb ells però, finalment, Terelu Campos ha abandonat 'Supervivientes 2025'. La col·laboradora feia dies amb el protocol d'abandonament actiu, assegurant que el seu cos ja no aguantava més. Després d'uns dies de reflexió, aquest ha estat el seu últim dia als Cayos Cochinos i quina millor manera d'acomiadar-se que estrenant el pont de les emocions.

Allà,Terelu Campos s'ha obert en canal sobre la seva vida, fent un repàs a la seva història i, sobretot, la seva família. De fet, la col·laboradora ha acabat entre llàgrimes desconsolades recordant un moment fosc de la seva vida:  el suïcidi del seu pare.

"Els meus pares eren un matrimoni normal", assegura la col·laboradora, recordant el matrimoni de María Teresa Campos i el seu marit, José María Borrego. Ha recordat la seva mare com una dona molt treballadora que va haver de marxar a Madrid per avançar en la seva carrera.

Quan Terelu Campos tenia 18 anys, el seu pare es va suïcidar. "Se'n va anar a casa seva i es va disparar un tret", desvelava la col·laboradora entre llàgrimes. "La meva mare es va quedar sola, amb algú que jo crec que va voler fer-la culpable però la meva germana i jo no ho vam consentir", seguia explicant ella. Quan va succeir, el matrimoni s'havia divorciat recentment.

"Després d'això, van haver de passar 25 anys perquè pogués perdonar el meu pare", assegurava la col·laboradora, que narra com es va enfadar amb ell fins a arribar a odiar-lo. "Amb el pas del temps he entès que estava malalt. El perdono però no puc oblidar, perquè va voler separar-se de nosaltres", narrava completament trencada.

La concursant també ha aprofitat l'oportunitat per recordar els seus inicis a la ràdio. Filla de dos comunicadors,Terelu Campos ha volgut aclarir que no tot "li va venir donat". "Em llevava a les 4 del matí perquè a les 6 teníem un programa per gravar", recorda ella.

A més, Terelu Campos ha esmentat al pont de les emocions el càncer que ha patit doblement. "El segon em va devastar perquè em vaig sentir dèbil per primera vegada", explicava ella, de nou molt emocionada. "En el meu primer càncer no em vaig deixar ajudar perquè la meva filla era petita i no volia que em veiés malalta", narrava. "Em llevava per anar a una quimio i després portava la meva filla a l'escola com si res", deia donant el seu mèrit a totes aquestes mares que ho fan diàriament.

Per últim, parlava de la seva filla Alejandra Rubio i el seu embaràs: "Se li ha fet molt de mal per quedar-se embarassada tan aviat. Però té una mentalitat molt forta i estic encantada que m'hagi donat aquest nét, al qual em menjo". També ha trencat una llança a favor del seu gendre, Carlo Constanza, al qual ha definit com "molt carinyós".