Lydia Lozano s'emociona a 'La Família de la Tele' en revelar els seus problemes de salut

En una tarda marcada per l'emoció, Lydia Lozano ha sorprès els espectadors de 'La Familia de la Tele' amb una confessió. La col·laboradora es va mostrar completament abatuda en revelar un problema de salut que ha portat en secret durant anys.

'La Familia de la Tele' va començar amb una imatge poc habitual: Lydia Lozano plorant desconsoladament al costat de María Patiño. El motiu del seu dolor no era un assumpte televisiu ni una polèmica, sinó quelcom molt més íntim i profund. Lydia Lozano ha explicat que l'origen de la seva angoixa era una malaltia que arrossega des de fa un lustre i que en els últims mesos s'ha agreujat.

''El problema és que això jo ho estic passant des del gener, però el que no sabeu és que fa cinc anys que tinc aquest problema. Sembla una ximpleria, però per a una persona tan independent com jo que mai demana que l'ajudin per a res i el que més li agrada és conduir'', va explicar entre llàgrimes.

"Ahir vaig sortir del reumatòleg i em van diagnosticar artritis reumatoide'', va revelar Lydia Lozano a 'La Familia de la Tele'. Un diagnòstic que, tot i que esperat, va impactar emocionalment la col·laboradora, que ha intentat mantenir la seva vida el més normal possible. ''Com us havíeu d'adonar si jo seguia fent la meva vida normal, però ahir que estàvem fent alguna cosa per a aquest programa no em podia ni cordar els pantalons'', va confessar.

Lydia Lozano va admetre que li costa molt demanar ajuda, una actitud que li ha dificultat compartir la seva situació fins ara. ''Ho sap molta gent, però em fa molta vergonya demanar ajuda. Amb l'actitud que tinc jo a la vida i amb 64 anys que hagi d'estar així...'', va lamentar, al·ludint també al moment emocionalment delicat que travessa després de la pèrdua de la seva mare.

''Tot em cau de les mans, tinc uns dolors horrorosos'', va continuar dient, visibilitzant la seva dolència a 'La Familia de la Tele'. Tot i així, Lydia Lozano manté el desig de no frenar la seva vida: ''Vull continuar amb el meu ritme de vida normal, però és dur. Ho explico perquè moltes vegades he vist mans així i li he tret importància. Els dolors són horrorosos, dormo amb guants plens de fil d'acer per poder llegir que m'encanta llegir i ja no puc llegir llibres perquè em cauen de les mans. Amb el mòbil he d'utilitzar l'altaveu''.

"Jo anava al metge, li explicava i em punxaven al os cortisona. Els braços se m'adormien'', va relatar. Tanmateix, ara, les tasques més quotidianes s'han convertit en reptes: des de posar-se un sostenidor fins a utilitzar un assecador o simplement tallar aliments.