Les emotives paraules de Jorge Javier Vázquez amb les quals recorda a Mila Ximénez

Jorge Javier Vázquez és una de les figures més reconegudes de Telecinco. Fins al moment, és algú intocable per a Mediaset, ja que representa fidelment els valors de la cadena. I així s'ha vist en la reestructuració que està fent en tots els àmbits el grup de Las Tablas.

El presentador continua collint èxits des de l'estrena de 'Supervivientes', liderant la gala principal dels dijous i presentant programes de testimonis d'anònims com el retorn de 'Hay una cosa que te quiero decir' i 'El diario de Jorge'. Encara que ha registrat baixes audiències en els últims mesos, la seva cancel·lació no està prevista,per la qual cosa s'ha optat per un canvi d'horari.

A part de la seva faceta televisiva, també té un espai en el seu blog de 'Lecturas' on comparteix les seves reflexions. Aquesta vegada se l'ha dedicat a Montoya i al paper que molts l'acusen d'estar fent durant el seu pas per 'Supervivientes'. Després de parlar llargament sobre aquesta nova figura televisiva la qual és "exageració en estat pur", s'ha recordat de la seva gran amiga Mila Ximénez.

"Mila era una mica Montoya", aquesta és la frase que ha triat com a titular. El pròxim mes de juny farà quatre anys que va morir i el presentador no ha dubtat a mostrar-se vulnerable i recordar-se d'ella en públic. "Mila també era una mica Montoya: quan agafava un os li costava deixar-lo anar".

"Se me'n va anar la Mila i amb la seva partida vaig dir adeu a una de les còmplices més meravelloses que he tingut a la meva vida. Tinc un quadre d'ella just abans d'entrar a la meva habitació i no hi ha dia que no li faci un petó o que li demani que em doni un cop de mà amb qualsevol assumpte. Amb la seva mort em vaig fer gran".

A més, ha declarat que no ha tornat a trobar una amiga com ella: "Cada dia que passa sense trobar algú com ella és un dia perdut, així que des de llavors ja en porto uns quants. No és el mateix quedar-se sense un col·lega als trenta que als cinquanta".

"Des d'aquí li demano, que sé que em llegeix cada setmana per si la nomeno, que m'enviï una dosi de bogeria perquè últimament estic massa centrat. La continuo trobant molt a faltar", confessa.

L'article l'ha acabat de la següent manera: "S'han ensorrat massa coses des que se'n va anar. I la reconstrucció no és fàcil quan et vas quedant sense companys de viatge tan apassionants".