La confessió d'Oriol Tarrasón sobre la seva incorporació a 'Sueños de Libertad'

'Sueños de libertad,' continua consolidant-se com un dels grans èxits d'Antena 3. Amb una audiència fidel que no para de créixer, la ficció continua renovant-se amb noves trames i personatges que alimenten l'interès del públic. Des d'aquest dimecres 11 de juny, la història ha fet un gir amb l'arribada de Gabriel, un personatge enigmàtic interpretat per Oriol Tarrassón.

Amb motiu de la seva incorporació, Oriol Tarrassón va visitar el plató d''Espejo Público', on va avançar alguns detalls sobre el seu paper a 'Sueños de libertad'. "Hi ha rancúnies del passat que s'aniran desgranant durant tota la temporada, però això és el que m'impulsa a venir a la sèrie a fer el mal", va explicar, deixant clar que el seu personatge serà una figura fosca dins la trama.

Lluny d'ocultar-ho, Oriol Tarrassón va celebrar el seu paper com a dolent a 'Sueños de libertad': "Vinc a capgirar la catifa i a treure tot el que hi ha a sota". La seva intenció no és passar desapercebut, sinó posar a prova els personatges i la pròpia estructura de la sèrie.

Recordem que Gabriel és fill de Bernardo, únic germà de Damián amb qui no es parla des de fa molts anys després d'haver estat desheretat i haver emigrat a Mèxic. Gabriel és un home atractiu, carismàtic, elegant i molt agradable en el tracte. D'aquells que mai perden la compostura i tot ho demanen si us plau, encara que estigui llançant el dard més gran o mantenint la conversa més agre.

La distància entre els germans, Bernardo i Damián, va fer que  Gabriel no conegués els seus parents tot i que sí sap de la seva existència. Un client a qui representa el porta a Toledo i Gabriel, que ha sabut de la mort de Jesús, s'hi acosta amb l'excusa de presentar el seu condol a la família. Però la veritat és que Gabriel arriba a Toledo amb un objectiu molt més fosc...

D'aquesta manera, Oriol Tarrassón va destacar l'atractiu d'interpretar un personatge amb doble cara a 'Sueños de libertad': "Tota sèrie necessita un dolent que generi trames i conflictes.  En aquest cas juguem a que el públic és conscient de tot el que jo tramo, però els personatges no. Quan jo estic parlant amb un personatge i li dic que l'admiro, en realitat el públic sap que és mentida".