Verónica Sánchez ('La Favorita 1922'): 'Em venia de gust tornar a treballar a Telecinco'

Telecinco estrena aquest dilluns 17 de març a les 23h 'La Favorita 1922', la seva nova sèrie d'època protagonitzada per Verónica Sánchez.  Aquesta ficció compta amb dues dones decidides a deixar enrere un passat perillós i amenaçador. El punt de partida de la sèrie és quan troben una oportunitat per donar un gir a les seves vides: obrir un preuat restaurant al Madrid dels anys 20.

Parlem amb Verónica Sánchez, que es posa en el paper d'Elena de Valmonte,  una aristòcrata avançada al seu temps a 'La Favorita 1922'. L'actriu ens explica tots els secrets del rodatge de la nova sèrie de Telecinco.

Com definiries el teu personatge?

És molt divertit, és una dona de classe alta que comença des de zero una vida nova, ocultant el seu passat noble. És molt lluitadora, molt forta, molt lleial, té grans valors, però al mateix temps és molt divertit fer un personatge amb aquests contrastos. Quan s'enamora és molt maldestra, sent que l'amor la desequilibra i ella necessita tenir-ho tot sota control i es baralla tot el temps amb la persona que li agrada. És divertida, és valenta, però a estones és una mica insuportable.

Què vas pensar quan et van oferir aquest projecte?

Em va il·lusionar molt perquè tenia ganes de fer comèdia. Venia de fer 'Ángela', que és un personatge amb un nivell de drama molt important i volia trencar, fer alguna cosa més, més lleugera. Em venia de gust tornar a treballar a Telecinco, també amb Bambú. Em va enamorar Josep Cister (creador i productor de 'La Favorita 1922') amb el seu discurs sobre el projecte juntament amb les meves companyes. Hi havia molts ingredients. Em venia de gust aquesta barreja que té entre època i comèdia, que no ho havia fet mai, no estava vist i em va semblar un bon repte.

Què és el que més t'ha apassionat de treballar a 'La Favorita 1922'?

Em quedo amb el factor humà. La sèrie té una gran factura, amb grans decorats i un gran treball de vestuari, però per a mi realment l'important és el factor humà. El que ha passat en aquesta sèrie ha estat una cosa molt bella. Una unió molt especial entre l'equip artístic i l'equip tècnic. Crec que és molt important per ser capaç de sostenir una sèrie tant de temps.

Hem rodat durant 8 mesos, onze hores diàries, de dilluns a divendres, tancats en un plató. Ens hauríem quedat sense aire si no ens haguéssim sostingut entre tots. Anar a rodar malgrat la duresa quan es van acumulant mesos comences a acusar cansament emocional de tant forçar emocions. Et sostenien tots els altres i altres dies sostenies tu.

Creus que és important donar veu a les dones en sèries d'època com 'La Favorita 1922'?

És important que expliquem històries on les protagonistes siguin dones. Cosa que no vol dir que siguin històries per a dones, simplement històries on posem al centre de l'acció una dona, una actriu i podem explicar una història. De vegades són històries que parlen sobre nosaltres i altres vegades són històries que podrien ser explicades tant per una dona, com per un home. Abans només les explicaven els homes i ara també és nostra.

Quin punt novedós té 'La Favorita 1922'?

Crec que és la barreja de l'època amb comèdia, a mi em sembla molt encertada i no és habitual el primer.

Es tracta d'una història real, vas investigar sobre el teu personatge abans de realitzar el paper o el vas conèixer sobre la marxa?

Em van dir que estava basada, però molt lliurement en la marquesa de Parabere. Vaig estar una mica investigant sobre ella, però la sèrie i el personatge tenien les seves pròpies exigències i ho vam anar construint entre tots.

És molt difícil posar-se en la pell d'un personatge de fa 100 anys?

Et fa estar pendent d'algunes coses, sobretot a l'hora d'improvisar, que no se t'escapin frases de l'època. També a l'hora de moure't, que et sentis diferent, et mous diferent. Però també t'ajuda molt quan et vesteixen i et tallen els cabells i et veus amb el disfressa.

Va ser un xoc aquesta caracterització i haver-te de tallar els cabells?

Sí que ho és, però a mi em diverteix molt que em canviïn i em tallin els cabells. Hi ha vegades que potser no t'atreviries a fer-te coses i gràcies a la sèrie ho fas. Jo mai m'hauria tenyit els cabells de morat, però em va tocar i vaig dir, m'ha agradat. Aquest tall crec que mai m'hauria atrevit a fer-me'l i m'ha agradat.

Quin seria el plat favorit per cuinar d'Elena, el teu personatge?

Crec que es diu a la sèrie que les guatlles són el seu plat favorit, és com el seu segell.

I el teu?

M'agrada molt cuinar i cuino una mica de tot. Un plat estrella de la meva mare, que cuina molt bé, però fa una truita de patates que jo no sé fer, és una mica el meu taló d'Aquil·les. Arrossos o curris...

Com ha estat treballar amb Luis Fernández?

És la primera vegada que treballem junts i ha estat molt divertit. El primer dia que vam tenir l'assaig ens vam adonar que érem dos pallassos de compte. Vam veure que la història d'amor entre els personatges la volíem portar per la comèdia perquè si no seria impossible prendre'ns seriosament. Els va agradar molt als directors també i ho vam encaminar entre tots. Aquesta recerca d'una comicitat en l'amor perquè ens divertíem. Ens ho hem passat molt bé.

Hi ha alguna anècdota del rodatge de 'La Favorita 1922' que et vingui al cap?

Ens passaven coses cada dia. La cançó del rodatge va ser "La Potra Salvaje", que llauna em van donar... Les volia matar totes les matins a tot drap als camerinos. Teníem un camerino cadascuna, però al final li robàvem a l'Andrea perquè estàvem sempre allà, en família, esmorzàvem cada dia juntes. Ens vam comprar una nevereta entre totes, ens portàvem el nostre menjar i allà fèiem els nostres àpats juntes.

Com veus el canvi de consum en la ficció on cada vegada les sèries són productes més de plataformes?

Crec que conviuen les dues coses. Hi ha moltes generacions alhora veient televisió i òbviament la gent més jove prefereix la plataforma. La gent de la meva edat hem viscut les dues coses i jo crec que simultaniegem sense cap problema. No m'importa comprometre'm amb una sèrie un dia a la setmana a la mateixa hora i al mateix temps les puc veure en plataformes. Hi ha un públic molt més gran que prefereix la televisió en obert perquè no acaba d'entendre i no vol aprendre tota la infraestructura que suposa tenir una plataforma.

També m'agrada molt que s'emeti en obert per aquest públic i també per aquesta fossa familiar que genera un capítol a una hora concreta un dia de la setmana. Això que em deia la gent de 'Los Serrano' de "ens asseiem tota la família a veure-ho". Això és bonic també, que la gent digui que els dilluns queden per veure 'La Favorita 1922'.

Què li diries al públic perquè el dilluns a les 23h vegi 'La Favorita 1922'?

Crec que la favorita és pura diversió. Al primer capítol toquem una mica més el drama perquè és el que desencadena tota la història, que és el drama que viu ella a casa seva. Potser això pot fer pensar que la sèrie no serà tan tan còmica, però és comèdia. És comèdia i és diversió.