X contra TV3: l’altra cara del que passa a Ripoll o per què molesta Sílvia Orriols

En els últims temps, TV3 ha centrat la seva atenció crítica en Sílvia Orriols, contribuint a la seva demonització. A través d'entrevistes amb grups d'extrema esquerra, com l'OJS, TV3 ha propagat el missatge que a Ripoll existeix una “persecució ideològica”. Tanmateix, la realitat és una altra: Orriols no va arribar a l'alcaldia per imposició, sinó per les urnes.

'Xavier', un usuari de X, ha compartit la seva visió sobre el que realment passa a Ripoll, desmentint la narrativa que TV3 ha impulsat. Segons aquest usuari, la crispació política a la localitat no està relacionada amb una suposada manca de convivència. Al contrari, obeeix a la fi dels privilegis d'una xarxa clientelar que s'alimentava del sistema de subvencions. És a dir, la indústria política:

“La gent normal fa la seva vida, inclosos els immigrants, encara que sí que se'ls ha tallat el ‘rollo’ de portar més persones i donar-los favors”, explica Xavier. El veritable conflicte, segons aquest usuari, rau en l'eliminació d'aquests privilegis. Abans, els polítics s'acostumaven a oferir favors com “ja parlaré amb l'alcalde i ho arreglaré”. Però amb l'arribada d'Orriols al poder això ha canviat, ja que ha fiscalitzat la concessió de subvencions.

Orriols contra la indústria política

Això s'alinea amb les propostes disruptives d'Aliança Catalana en matèria de control de la despesa pública. Un dels seus projectes més controvertits és la proposta d'eliminar les subvencions als partits polítics, especialment les que reben els grups municipals. Aliança Catalana considera que la política catalana està massa influïda pels interessos econòmics derivats d'aquestes subvencions.

A Catalunya, per exemple, el Parlament distribueix cada any una suma milionària en subvencions: 9 milions d'euros en total. Orriols, però, ha proposat eliminar aquestes aportacions. Aquest rebuig a la distribució dels diners públics als partits posa Aliança Catalana en una posició de confrontació amb la política tradicional catalana, que depèn d'aquestes aportacions.

De fet, la proposta d'Orriols ressona amb una idea promoguda pel president argentí Javier Milei, que també defensa eliminar el finançament dels partits. Si es dugués a terme a Catalunya, aquesta mesura podria canviar radicalment el panorama polític. Els partits es veurien obligats a finançar-se amb aportacions voluntàries i no amb els diners públics.