La proposta de Javier Milei que Aliança Catalana vol aplicar a Catalunya

Sobre la figura de Javier Milei, els analistes polítics amb vocació d'objectivitat, estan d'acord amb un punt: que la seva arribada al poder és la prova de foc per al discurs que ell representa. Si l'Argentina ressorgeix, la ideologia llibertària es convertirà en un referent. Però, si no se'n ressorgeix, serà la tomba d'aquesta opció política.

Milei, el nou diapasó de la dreta

Deixant ara al marge el cas particular de l'Argentina, el que ens interessa apuntar és que Milei interpel·la a multitud d'orientacions ideològiques. Totes elles a l'espectre de la dreta liberal-conservadora i que, en el cas europeu, pel tema migratori, és també identitària.

A Espanya, per exemple, Vox és el partit oficialment aliat de Milei. Per part seva, el PP el rep amb més moderació. Tot i que algunes figures com la presidenta Ayuso ho consideren tot un referent.

Ara no és moment d'estendre's sobre totes les particularitats del discurs de Milei. Només cal assenyalar la seva completa virulència cap a l'estructura política partitocràtica, que ell i els seus seguidors consideren parasitària. En realitat això és un subproducte de la seva visió de l'Estat com un ens que tendeix a la corrupció. Per això el gruix de la seva activitat de govern consisteix a desmantellar l'estructura estatal.

Jordi Aragonès es fa ressò d'una proposta de Milei

Com diem, el discurs de Milei troba una forta acceptació a l'espectre liberal-conservador i identitari. En aquest sentit, Aliança Catalana no n'és una excepció. Jordi Aragonès, col·laborador d'aquesta casa, i un dels ideòlegs d'AC aplaudia la intervenció següent de Milei i demanava el mateix per a Catalunya:

“Eliminarem el finançament públic dels partits polítics. Cada partit haurà de finançar-se amb aportacions voluntàries de donants o afiliats propis”, deia Milei abans que les tribunes del Congrés argentí esclatessin en aplaudiments i crits.

A propòsit d'aquestes paraules, Jordi Aragonès ha assenyalat el següent: “Fem-ho a Catalunya, que cada partit es pagui la campanya amb donacions voluntàries”. I, tot seguit, afegia: “Ja n'hi ha prou de regalar finançament públic a qui ens menysté, insulta i desgoverna”.

Amb la defensa d'aquestes idees, Aliança Catalana mostra una de les línies mestres: l'antiprocessisme. En aquest sentit, la pugna que té AC amb l'establishment polític i mediàtic català s'ha d'entendre, no com una lluita interna entre nacionalistes, sinó com una esmena a una estructura política. Si no, no s'entendrien els constants conflictes públics que té Orriols amb figures d'ERC i Junts, així com amb la premsa subvencionada.