AIN Vox obre el debat sobre la prohibició de les festes islàmiques en espais públics
El cas del municipi murcià de Jumilla és diferent: la prohibició no al·lega raons de seguretat, sinó polítiques
D'un temps ençà, el debat sobre la integració de la comunitat musulmana a Europa ha aterrat a Espanya amb força. El que en països com França o Bèlgica fa anys que genera polèmica, ara comença a traslladar-se al terreny polític espanyol. I Vox ha obert la veda amb una proposta contundent: prohibir la celebració de festes islàmiques en espais públics.
El municipi murcià de Jumilla (27.300 habitants) ha estat el primer escenari d'aquest moviment. La setmana passada, el seu ple municipal va aprovar una moció presentada per Vox, que va comptar amb el suport del PP. L'objectiu de la moció era vetar de manera general i per endavant les celebracions de les principals festivitats musulmanes - fi del Ramadà i festa del Xai - a la via pública i en dependències municipals. Així ho explica Ignacio Cembrero, periodista de El Confidencial i gran especialista en assumptes del Marroc.
La novetat del cas de Jumilla
“Les nostres tradicions estan sota atac. No permetrem la imposició de costums alienes a la nostra identitat”, va declarar el regidor de Vox, Juan Agustín Navarro, després de l'aprovació de la moció. Segons Navarro, el seu partit defensa la llibertat de culte, però “en privat”. Cal tenir present que, a Jumilla, prop del 7,5% de la població és de tradició musulmana, majoritàriament d'origen marroquí.
El debat francès ja ha arribat a Espanya | EP
Des del PSOE, la resposta ha estat taxativa i en la línia retòrica habitual. Juana Guardiola, portaveu socialista a l'ajuntament, ha qualificat la iniciativa de “xenòfoba i sectària”. “És un atac directe a persones que formen part de la nostra comunitat”, lamentava. El regidor socialista Juan Antonio González Gomáriz també va expressar la seva indignació: “Sento vergonya aliena que aquesta moció tirés endavant”.
Tot i que en moltes ciutats d'Espanya ja s'han denegat permisos per celebrar aquestes festes en espais públics, sempre s'ha fet al·legant raons de seguretat, salubritat o ordre públic. Sense anar més lluny, a Ripoll es van al·legar raons de seguretat i higiene per prohibir el burquini a la piscina municipal. La novetat del cas de Jumilla és la formulació d'una prohibició general i prèvia, a sis mesos del proper Ramadà. És a dir, una oposició política deliberada i amb vocació ideològica.
Un debat que no és nou
La polèmica ressuscita un vell debat sobre la gestió de l'espai públic i la convivència. Fa més d'una dècada, diversos ajuntaments catalans van vetar l'ús del burka i el nicab en edificis municipals, amb el suport del PP i CiU. Tanmateix, el 2013 el Tribunal Suprem va anul·lar la prohibició imposada a Lleida. En canvi, països com França, Bèlgica o Àustria sí que contemplen prohibicions a nivell estatal.
Espanya compta amb 2,54 milions de musulmans, segons les darreres dades de l'Observatori Andalusí. Catalunya concentra la major part, amb gairebé 700.000, seguida d'Andalusia i la Comunitat de Madrid. Múrcia, on ha sorgit la polèmica, acull aproximadament 147.000 musulmans. Aquestes dades parlen per si soles i ja indiquen les zones on el debat de l'islam tindrà més força.
Més notícies: