Dues dones grans caminant al costat d'una bandera estelada mentre una dona jove passa pel costat oposat.
POLÍTICA

El processisme assumeix la seva feblesa i confia la Diada al flanc institucional

Partits i entitats arriben a aquest 11 de Setembre immersos en una guerra fratricida

Un dels càntics que va triomfar durant els anys daurats del Procés va ser aquell que exclamava que ‘els carrers seran sempre nostres’. Era una metàfora de la majoria social que s’arrogava l’independentisme per justificar el seu pla de secessió unilateral. Les mobilitzacions socials, com les Diades massives de 2012, 2013, 2014 i 2015, eren el seu millor aparador

Diversos joves juguen amb una pilota a la manifestació dels CDR durant la vaga general a Catalunya en reacció a les penes per l'1-O, a Barcelona (Catalunya, Espanya), el 18 d'octubre del 2019.

El principal símptoma del declivi processista ha estat precisament la deriva de les entitats cíviques i els successius fracassos en les mobilitzacions. Els seus impulsors s’han entestat a mantenir el pols del carrer en les últimes Diades, però no han fet més que confirmar la pèrdua de suport social. Les xifres parlen per si soles

Assistència a la manifestació de l'11-S 

Font: Guàrdia Urbana

Sembla que les entitats sobiranistes han assumit finalment la seva feblesa i han adaptat la pròxima Diada al desencís social que acompanya el moment present. D’una banda han fet una crida a la mobilització massiva i unitària. Però de l’altra han organitzat una Diada de mínims, traslladant el pes dels carrers a l’àmbit institucional

Es consolen amb una gran bandera al Parlament

ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República han fet una crida a participar en la manifestació ‘Independència, amb més motius que mai’. En previsió d’un altre fracàs, han preparat un recorregut de mínims entre la Rambla i Pla de Palau

Davant la desmobilització als carrers, el processisme cedeix el pes de la Diada a l’àmbit institucional i en particular al Parlament. El seu president Josep Rull recupera enguany les tradicions dels expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall

Ha anunciat la col·locació d’una senyera de 54 metres quadrats i 25 metres d’alçada. També recuperarà la recepció institucional que se celebrava tots els 11 de Setembre des de 1980 fins a 2008

Un home amb ulleres i vestit fosc està assegut davant de banderes amb franges vermelles i grogues.

A Barcelona, Junts ha demanat a l’ajuntament que els autobusos llueixin la bandera catalana durant la Diada. El processisme torna així a les seves essències, el terreny simbòlic. Amb això reconeix també implícitament la seva pèrdua de la majoria social i el seu declivi

Crisi de l’independentisme: desmobilització i fractura

La Diada d’enguany arriba en plena crisi de les dues grans entitats cíviques que orbiten al voltant de Junts. L’ANC i el Consell de la República han experimentat una fuga massiva d’afiliats i dirigents. Especialment a l’Assemblea, que ha perdut el 25% dels seus afiliats en els últims cinc anys, i ha anunciat pèrdues econòmiques d’un milió d’euros

Òmnium Cultural continua sent de llarg l’entitat amb més afiliats, tot i que els seus ingressos també s’han vist minvats. A més, la seva proximitat a ERC ha erosionat la seva legitimitat als ulls de l’independentisme. Si durant el Procés, sota el comandament de Jordi Cuixart, va ser punta de llança de l’independentisme més radical, ara es veu més com una entitat catalanista de defensa de la llengua

El declivi d’aquestes entitats coincideix amb la divisió interna a l’independentisme, que ha derivat en una guerra fratricida. Això també es reflecteix en la Diada d’enguany. A diferència de l’any passat, aquesta vegada les entitats han exclòs Aliança Catalana de la manifestació de l’11-S pel seu discurs "contra els drets humans"

➡️ Política

Més notícies: