
El processisme assumeix la seva feblesa i confia la Diada al flanc institucional
Partits i entitats arriben a aquest 11 de Setembre immersos en una guerra fratricida
Un dels càntics que va triomfar durant els anys daurats del Procés va ser aquell que exclamava que ‘els carrers seran sempre nostres’. Era una metàfora de la majoria social que s’arrogava l’independentisme per justificar el seu pla de secessió unilateral. Les mobilitzacions socials, com les Diades massives de 2012, 2013, 2014 i 2015, eren el seu millor aparador

El principal símptoma del declivi processista ha estat precisament la deriva de les entitats cíviques i els successius fracassos en les mobilitzacions. Els seus impulsors s’han entestat a mantenir el pols del carrer en les últimes Diades, però no han fet més que confirmar la pèrdua de suport social. Les xifres parlen per si soles
Font: Guàrdia Urbana
Sembla que les entitats sobiranistes han assumit finalment la seva feblesa i han adaptat la pròxima Diada al desencís social que acompanya el moment present. D’una banda han fet una crida a la mobilització massiva i unitària. Però de l’altra han organitzat una Diada de mínims, traslladant el pes dels carrers a l’àmbit institucional
Es consolen amb una gran bandera al Parlament
ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República han fet una crida a participar en la manifestació ‘Independència, amb més motius que mai’. En previsió d’un altre fracàs, han preparat un recorregut de mínims entre la Rambla i Pla de Palau
Davant la desmobilització als carrers, el processisme cedeix el pes de la Diada a l’àmbit institucional i en particular al Parlament. El seu president Josep Rull recupera enguany les tradicions dels expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall
Ha anunciat la col·locació d’una senyera de 54 metres quadrats i 25 metres d’alçada. També recuperarà la recepció institucional que se celebrava tots els 11 de Setembre des de 1980 fins a 2008

A Barcelona, Junts ha demanat a l’ajuntament que els autobusos llueixin la bandera catalana durant la Diada. El processisme torna així a les seves essències, el terreny simbòlic. Amb això reconeix també implícitament la seva pèrdua de la majoria social i el seu declivi
Crisi de l’independentisme: desmobilització i fractura
La Diada d’enguany arriba en plena crisi de les dues grans entitats cíviques que orbiten al voltant de Junts. L’ANC i el Consell de la República han experimentat una fuga massiva d’afiliats i dirigents. Especialment a l’Assemblea, que ha perdut el 25% dels seus afiliats en els últims cinc anys, i ha anunciat pèrdues econòmiques d’un milió d’euros
Òmnium Cultural continua sent de llarg l’entitat amb més afiliats, tot i que els seus ingressos també s’han vist minvats. A més, la seva proximitat a ERC ha erosionat la seva legitimitat als ulls de l’independentisme. Si durant el Procés, sota el comandament de Jordi Cuixart, va ser punta de llança de l’independentisme més radical, ara es veu més com una entitat catalanista de defensa de la llengua
El declivi d’aquestes entitats coincideix amb la divisió interna a l’independentisme, que ha derivat en una guerra fratricida. Això també es reflecteix en la Diada d’enguany. A diferència de l’any passat, aquesta vegada les entitats han exclòs Aliança Catalana de la manifestació de l’11-S pel seu discurs "contra els drets humans"
Més notícies: