Europa Press Unitat antidesnonaments, la darrera concessió d'Illa als Comuns que costarà 39 milions d'euros
El problema del mercat immobiliari és que cap autoritat política vol admetre quin és l'origen del problema
El Govern de Salvador Illa ha tornat a cedir davant els Comuns en matèria d'habitatge. La creació d'una unitat antidesnonaments, que comptarà amb un pressupost de 39,3 milions, s'ha convertit en la darrera gran concessió del PSC. A canvi, els Comuns accepten donar aire a la negociació dels pròxims pressupostos, encara que sense comprometre encara el seu suport.
El nou organisme pretén actuar com a escut davant els desnonaments per impagament de lloguer o hipoteca. L'oficina disposarà d'una plantilla de 50 treballadors i començarà a operar el proper estiu. Segons el Govern, la seva funció serà “prevenir, mediar i acompanyar” les famílies en risc de perdre l'habitatge, una definició que els Comuns interpreten com un pas cap al “blindatge del dret a l'habitatge”:
Una concessió amb nom i cost polític
El pacte arriba després de mesos de pressió de Jéssica Albiach, que havia condicionat l'inici de les converses pressupostàries al fet que es desbloquegés aquest projecte. Illa, necessitat de suports per consolidar la seva legislatura, ha decidit satisfer l'exigència. El Govern assumeix així una inversió de gairebé 40 milions d'euros que es destinaran a contractació de personal, assessorament jurídic i mediació amb entitats financeres.
Més tensió per al mercat immobiliari | Europa Press
La mesura es completa amb el llançament d'un registre de grans tenidors, obligatori per a tots els propietaris amb més de cinc habitatges. Qui no s'hi inscrigui podrà enfrontar-se a sancions d'entre 9.000 i 90.000 euros. Segons els Comuns, l'objectiu és “posar ordre en el caos de l'habitatge” i frenar l'especulació.
L'estratègia dels Comuns: política social i càlcul electoral
L'acord reforça els Comuns en el seu paper de frontissa dins el Parlament. El partit d'Albiach aprofita la seva influència en un Govern minoritari per marcar l'agenda social i obtenir victòries visibles davant el seu electorat urbà. Aquesta nova oficina antidesnonaments forma part d'una narrativa que els permet recuperar banderes simbòliques i de l'activisme d'Ada Colau.
Els Comuns presenten la mesura com una “victòria del dret a l'habitatge”, però el seu objectiu polític va més enllà. Amb aquest pacte busquen recuperar protagonisme i condicionar la política d'habitatge de l'Executiu sense assumir responsabilitats de gestió directa. En els pròxims mesos continuaran exigint avenços en sanitat, educació i mobilitat com a condició per aprovar els comptes de 2026.
L'intervencionisme que agreuja la crisi
La nova unitat s'inscriu en una llarga sèrie de polítiques intervencionistes que, lluny d'alleujar la crisi d'habitatge, han contribuït a agreujar-la. La regulació de preus i els límits al lloguer han tingut efectes perversos. Entre ells: reducció de l'oferta, augment de la informalitat i desplaçament del mercat cap a la compravenda o el lloguer temporal.
En endurir les condicions, molts propietaris opten per vendre o retirar els seus habitatges del mercat. Després, el Govern intentarà vendre això com una baixada del preu de l'habitatge. Però és una baixada estadística i artificial que respon al fet que els pisos cars han sortit del mercat.
Per aquesta raó es disparen els interessats per un mateix anunci: literalment s'ha reduït l'oferta. De la mateixa manera, i com s'explicava a E-Notícies recentment, la tolerància cap a l'ocupació acaba beneficiant els inversors més astuts. El motiu és que s'ha desenvolupat un mercat de compravenda d'habitatges ocupats i explícitament destinat a inversors.
Més notícies: