'Ubasart i Calderó no van assumir la seva responsabilitat en l'assassinat de la Núria'

Divendres 13 de setembre. 22.00 hores. El Catllar, Tarragona. Un centenar de companys de la Núria López queden a les portes de la presó de Mas d'Enric. Ho fan per recordar la figura de qui va ser cuinera d'aquest centre penitenciari. I ho fan just el dia que es compleixen sis mesos del seu assassinat a mans de Iulian Odriste.

Va ser el fatídic 13 de març del 2024 quan aquest reclús, condemnat per haver matat una dona a punyalades, va aprofitar que treballava a les cuines de Mas d'Enric per accedir als ganivets i acabar amb la vida de la Núria López. Després es va suïcidar.

El crim de la cuinera de Mas d'Enric va deixar en evidència el sistema penitenciari català. Un sistema penitenciari basat en un bonisme que sembla tenir més en compte el benestar i els drets dels delinqüents que no pas els dels treballadors de les presons o de la societat en general. I és que el seu assassinat no va ser res més que la punta de l'iceberg d'un model que ha provocat que cada cop hi hagi més agressions d'interns a treballadors. És el que sol passar quan treus l'autoritat a qui l'ha d'exercir.

Al 'cas Núria' van fallar els protocols. Hi va haver errors en la presa de decisions que van permetre a Odriste tenir accés a ganivets malgrat els seus antecedents. I la justícia dirà si hi va haver negligències per part de la direcció del centre o de la Conselleria de Justícia.

La gestió de la crisi per part d'Ubasart i de la companyia no va ser precisament millor. Tant ella com el seu número dos, el secretari de mesures penals de la Generalitat, Amand Calderó, es van negar a dimitir. I això que era una exigència de mínims dels funcionaris de presons i fins i tot de la família de la Núria. Al revés, no només no van dimitir, sinó que van criticar els treballadors que protestaven i fins i tot van arribar a elogiar Odriste.

Tot plegat, el que ha acabat provocant és la unitat dels treballadors de les presons catalanes. Uns treballadors que fa mesos que protesten perquè se'ls millorin les condicions de seguretat i que, així, no es repeteixi un altre 'cas Núria'. Sobretot davant l'augment dràstic de les agressions a funcionaris en els darrers mesos.

L'acte d'homenatge d'aquest divendres a la nit a les portes de Mas d'Enric va ser un exemple d'aquesta unitat. Companys de la Núria d'aquest centre penitenciari al Catllar, treballadors de Brans 1, Brians 2, Ponent, Lledoners, Quatre Camins... Un centenar de funcionaris no es van voler perdre aquest acte de record a l'estimada cuinera de Mas d'Enric.

Crítiques a ERC i unes paraules emotives

L'acte va començar amb un discurs de Francesc Freixas, del col·lectiu de treballadors Marea Blava. Va recordar que havien convidat tots els partits: algun va fer el possible per intentar assistir-hi i altres ni van contestar. Això sí, només un partit no va ser convidat. "Un partit que també és responsable de l'assassinat de la Núria", explicava sense voler referir-se directament a ERC.

També van convidar els nous responsables de la Conselleria de Justícia amb Ramon Espadaler al capdavant. "Ni han respost", revelava. "Altres que també haurien de ser aquí són els sindicats. Diuen que ens representen, doncs també haurien de representar la Núria", criticava. I finalitzava el discurs amb una sentència molt aplaudida. "La Núria la van matar, però la seva veu continua viva".

Tot seguit, Pablo Martínez, el nebot de la Núria López, va agafar el micròfon. Va llegir una carta emotiva, escrita a diverses mans, que representava que l'havia escrit la Núria. "Com us ha anat l'estiu, companys? Aquest ha estat el meu primer estiu... sense estiu[...]Un assassí confés em va prendre la vida al meu lloc de treball", deia.

I finalitzava recordant que “el dia 13 de març vaig ser jo la víctima, però si això no canvia, qualsevol pot ser el següent”. I és que, com ens va dir Pablo Martínez en una conversa a E-Notícies, "la millor manera de recordar-la és seguir lluitant" perquè millorin les condicions de seguretat dels treballadors a les presons catalanes.

El nebot de la Núria assenyala Gemma Ubasart i Amand Calderó

Pablo Martínez, nebot de la Núria, va voler atendre E-Notícies just abans de començar l'acte. "Sento molta emoció", reconeixia en veure com s'anava omplint de gent l'entrada de la presó de Mas d'Enric per assistir a l'homenatge a la seva tieta.

Han passat sis mesos del seu tràgic assassinat i la família de la Núria "seguim estant molt afectats. Per a nosaltres, el temps s'ha aturat. Ens falta el seu somriure. El 13 de març va significar un abans i un després", admet.

Pablo lamenta que "ningú ha assumit la responsabilitat política" del crim de la seva tia. I assenyala directament Amand Calderó i Gemma Ubasart. "Van prendre unes decisions que han fet que la meva tia avui no sigui aquí. Perquè l'escenari que van facilitar amb les seves decisions li van treure la vida", exposa.

Pablo no només critica les polítiques bonistes que "van derivar en menys autoritat per part del personal penitenciari i més agressivitat dels interns". Cosa que "es traduïa en inseguretat". Davant d'aquest escenari[d'augment de les agressions a treballadors]si tu no fas res i mires cap a una altra banda, ets responsable perquè no estàs prenent totes les mesures que un càrrec com el teu implica”.

Pablo també va criticar la "incompetència" d'Ubasart i Calderó "en la gestió de la crisi" un cop ha passat el crim. "No han estat a l'alçada per evitar aquesta tragèdia i, un cop comesa la tragèdia, no han estat a l'alçada de trobar solucions", explica.

El nebot de la Núria creu que Ubasart i Calderó no van fer tot el que podien haver fet. Perquè, si fos així, haurien dimitit, tal com "ho havia demanat la nostra família". Ara, amb el primer procediment penal contra la Generalitat arxivat, la família de la Núria està estudiant altres vies administratives i laborals perquè aquests dos dirigents "assumeixin les seves responsabilitats".

El que és clar és que l'ímpetu de Pablo Martínez, la resta de la família de la Núria López i els treballadors de les presons no cessarà fins que es millorin les mesures de seguretat dels funcionaris de presons. I fins que els responsables polítics assumeixin, precisament, la seva responsabilitat a l'assassinat de la cuinera de Mas d'Enric.