6 mesos sense la Núria: el crim que va deixar en evidència el sistema penitenciari

El 13 de març serà, per sempre, una data tristament inoblidable al món de les presons catalanes. Aquell fatídic dia, del qual avui fa sis mesos, Iulian Odriste va assassinar Núria López, cuinera del centre penitenciari de Mas d'Enric (El Catllar, Tarragona).

Aquest reclús, que es va llevar la vida després de matar la Núria, estava condemnat per l'assassinat d'una dona a punyalades. Tot i això, treballava a les cuines de la presó i tenia accés a ganivets i altres objectes punxants. El cas no només va causar una gran commoció a la comunitat penitenciària i a la societat. També va posar en evidència el sistema penitenciari català.

L'assassinat de la Núria, el cas que va fer qüestionar el sistema penitenciari català

Com podia ser que un assassí, que ja havia matat una dona a ganivetades, tingués accés a les eines potencialment perilloses que hi ha a les cuines? En el cas del crim de la Núria van fallar moltes coses, començant pels protocols.

Funcionaris de presons van denunciar a E-Notícies que hi va haver tractes de favor a Odriste. Tot i haver agredit un company uns mesos abans, la direcció el va destinar igualment a cuines. I ho van fer sense passar per les proves RisCanvi, un protocol que avalua el risc que un reclús agredeixi treballadors o altres reclusos.

Des de fa temps, tot i que especialment des que ERC es va apoderar de la política penitenciària a Catalunya, sembla que el sistema està més destinat a protegir els drets dels delinqüents que els dels treballadors. Gemma Ubasart, ara ja exconsellera de Justícia, més enllà de negar-se a dimitir, sempre presumia d'aquestes polítiques bonistes. Unes polítiques que van quedar en dubte després de l'assassinat de la Núria.

A partir d'aquest tràgic succés, els treballadors dels centres penitenciaris catalans no han parat de protestar. Exigeixen que es canviï l'enfocament de les polítiques a les presons per evitar unes agressions per part de reclusos a funcionaris que augmenten any rere any. Entre les seves demandes hi ha, principalment, la que es consideri els treballadors agents de l'autoritat. De fet, aquesta és la principal petició als nous responsables del Departament de Justícia, liderat ara per Ramon Espadaler.

Sis mesos després del tràgic 13 de març, alguna cosa ha canviat als centres penitenciaris catalans. No gaire, tot sigui dit. Per exemple, en les últimes setmanes dos assassins van ser destinats a cuines i cafeteries de les presons de Ponent (Lleida) i de Mas d'Enric. Només la pressió de sindicats com CSIF, col·lectius de treballadors com Marea Blava i la publicació de la notícia a la premsa van fer recollir cable a les respectives direccions del centre.

El que sí que ha provocat l'assassinat de la Núria López és que la revisió dels protocols perquè els presos puguin accedir segons quins llocs de treball a les presons. Una revisió que no ha satisfet els funcionaris. I és que es continuarà permetent l'entrada d'assassins a espais amb accés a objectes potencialment perillosos com són les cuines.

Això sí, el nou protocol -que previsiblement entrarà en vigor el proper 1 d'octubre- endureix els filtres perquè això passi. Per exemple, no es permetrà destinar a aquest tipus de llocs a reclusos als quals s'hagi obert un expedient el darrer any. O als que hagin estat en aïllament en els darrers dos. També s'exigeix haver complert els programes de tractaments que els corresponguin.

És a dir, la decisió de destinar un pres a les cuines es basarà en el seu comportament al centre i no en la condemna. A més, de ben poc servirà endurir els protocols si, com va passar amb el cas d'Odriste, aquests s'acaben saltant.

Arxiven una primera denúncia de la família de la Núria López contra la Conselleria de Justícia

Segons ha pogut saber E-Notícies, la justícia ha arxivat una primera denúncia penal presentada per la família de la Núria López contra la Conselleria de Justícia. Fonts coneixedores del cas expliquen a aquest diari que aquesta resolució “era la prevista”. I és que va ser Odriste qui va assassinar la cuinera de Mas d'Enric i, per tant, la responsabilitat penal és exclusivament seva.

Tot i això, encara hi ha diversos processos en marxa per intentar determinar si la Generalitat va tenir alguna responsabilitat, ja no penal, però sí administrativa o laboral. De fet, el Síndic de Greuges ja va deixar clar que la Conselleria havia comès diversos errors a l'hora de tractar l'assassí de la Núria. Es confirmava així la informació publicada per E-Notícies sobre les irregularitats comeses pel Departament liderat per Gemma Ubasart.

El cas és que l'arxiu d'aquesta primera denúncia es basa, en part, en un informe intern del mateix Departament de Justícia, considerada informació reservada. Això sí, fonts properes al procés assenyalen un fet que defineixen “entre curiós i fastigós”.

I és que aquest informe lliurat a la justícia no estava signat per cap responsable de la Conselleria. És a dir, ni Gemma Ubasart ni el seu número dos, Amand Calderó. “És com si volguessin passar el marrón als nous responsables del Departament”, ens asseguren. Cosa que, com que és un cas d'assassinat, consideren “d'una baixesa humana brutal”.

Homenatge dels treballadors a Núria López

Per recordar la figura de la Núria López, els treballadors dels centres penitenciaris catalans han decidit organitzar un homenatge a qui va ser la seva companya. La cuinera de Mas d'Enric era molt estimada per la plantilla i tots ells la recorden amb un afecte especial.

Aquest mateix divendres, a les 10.00h, els funcionaris es concentraran a les portes del centre penitenciari de Mas d'Enric per recordar la Núria López. Just quan fa mig any que fa un assassinat que molts consideren que es podria haver evitat.