Les tres excuses que ha fet servir Gemma Ubasart per no haver de dimitir

Vuit dies. Això és el que ha tardat Gemma Ubasart a donar explicacions al Parlament de Catalunya després de l'assassinat d'una treballadora de la presó de Mas d'Enric a mans d'un reclús. Un reclús que, tot i estar a la presó per haver matat a ganivetades una dona, treballava a les cuines del centre amb accés a uns ganivets que va utilitzar per matar la Núria.

La consellera de Justícia ha comparegut a la Diputació Permanent de la cambra catalana donant un discurs que no ha convençut ningú, exceptuant les forces d'esquerres del Parlament, és clar. Excuses, justificacions, promeses estèrils i zero autocrítica han estat els ingredients del discurs d'una Ubasart que segueix enrocada. Ni escolta els sindicats de funcionaris de presons ni pensa assumir les responsabilitats.

"Assumeixo la responsabilitat en primera persona". Així ha començat la compareixença Gemma Ubasart. Un cant de sirena. Perquè ni té intencions de dimitir ni pensa cessar el seu número dos, Amand Calderó. Es tracta de dues de les principals peticions dels treballadors de presons, a la qual avui s'hi han sumat diversos partits polítics. "No seria responsable dimitir", acabava dient Ubasart.

Així doncs, la consellera de Justícia, la màxima responsable política del que passa a les presons catalanes, pensa aferrar-se a la cadira les poques setmanes que li queden al càrrec abans de les eleccions. I ha exposat diverses excuses per desatendre sindicats i oposició.

'És un cas excepcional'

Gemma Ubasart ha defensat l'actual model penitenciari català, tot recordant que l'assassinat de Núria ha estat "un cas excepcional" en els 40 anys des que Catalunya va assumir les competències a les presons. La consellera de Justícia eludeix així responsabilitats apel·lant a l'excepcionalitat d'aquest fet tràgic.

Òbvia, això sí, que els sindicats de funcionaris de presons fa anys que es queixen de la falta de "principi d'autoritat" que hi ha als centres penitenciaris catalans. Només l'any passat es van registrar més de 500 agressions a treballadors per part de reclusos. I, des del 2017, hi ha hagut un augment del 400% de les agressions a funcionaris de presons.

Els protocols no van detectar cap perill

La consellera de Justícia ha remarcat que els protocols no van detectar el risc que pogués succeir el que va passar dimecres passat a Mas d'Enric. "Era difícilment previsible el que va passar", ha dit. Pel que ha explicat, a l'assassí se'l va avaluar més de 20 vegades, però sempre es va considerar que la "probabilitat de violència era baix". De fet, ha afirmat que a l'assassí se'l considerava "una persona de confiança" i que tenia "un bon comportament".

"Es van seguir els protocols habituals, però el risc zero no existeix", ha dit la màxima responsable política d'uns protocols que ha quedat evidenciat que van fallar. La culpa, doncs, és dels protocols, no dels responsables polítics dels mateixos.

'Seria molt més fàcil dimitir'

Gemma Ubasart ha utilitzat un altre argument per no haver de dimitir. "Seria molt més fàcil dimitir, però no seria responsable fer-ho", ha afirmat. "Una dimissió avançarà en la reducció de riscos als centres penitenciaris?", s'ha preguntat la consellera de Justícia.

Per tant, no només no ha assumit responsabilitats. També ha fet un pas endavant per erigir-se com a solució a un problema generat per les polítiques desenvolupades pel seu Departament.

L'oposició, molt crítica amb Gemma Ubasart

L'oposició ha estat molt dura amb la consellera de Justícia, especialment Vox, Ciutadans, PP i Junts. Aquestes formacions han demanat la seva dimissió, mentre que el PSC s'ha mostrat més conciliador amb Ubasart. Mentrestant, ERC, la CUP i els Comuns s'han convertit en els seus aliats, criticant el "populisme punitiu" i defensant els "drets i benestar dels reclusos".