Qui és Mohamed, el salafista protegit pel processisme que ha tornat a ser notícia

Mohamed Said Badaoui ha tornat a ser notícia. Aquest musulmà ha tornat a saltar al pla mediàtic després de ser expulsat d'Espanya el 2022. Segons la policia, aquest autoanomenat “activista” era “un dels principals referents del salafisme més ortodox” a Catalunya.

Se l'acusava de ser el responsable de “l'augment del radicalisme a la regió de Tarragona” per les seves activitats “progihadistes”. Aquestes eren, bàsicament, “l'adoctrinament” de joves “vulnerables i manipulables”.

El cas és que Mohamed Said Badaoui ha tornat a ocupar diversos titulars a Catalunya. El motiu és que havia de ser un dels ponents del Congrés Islàmic que s'havia de celebrar a Torredembarra aquest cap de setmana. Així ho va anunciar el Diari de Tarragona. Evidentment, la seva participació al polèmic acte (un altre dels conferenciants va assegurar que “la dona que es perfuma és una fornicadora”) seria per videoconferència. I és que la seva deportació fa dos anys anava lligada a l'impediment de tornar a trepitjar territori espanyol en un període de 10 anys.

“Sou uns pocavergonyes, sou còmplices de la islamofòbia que heu creat”, va retreure Mohamed Said Badaoui a aquest diari local. I és que, segons ell, era “mentida” que anés a participar en aquest Congrés Islàmic. Un Congrés que es va acabar suspenent per “motius de seguretat”, van al·legar els organitzadors.

Els atacs de Mohamed Said Badaoui al Diari de Tarragona van tenir una resposta contundent per part dels usuaris d'X. Més de 1.300 comentaris, la immensa majoria crítics amb les opinions dels conferenciants del Congrés o per les activitats per les quals va ser expulsat d'Espanya. Destaca, entre totes, la de Vox Catalunya: “A plorar al Marroc, islamista”.

Mohamed Said Badaoui, protagonista de diverses polèmiques

La figura de Mohamed Said Badaoui és molt controvertida. Més enllà de ser expulsat per ser considerat una amenaça per a la seguretat nacional, el currículum de polèmiques d'aquest suposat activista és extens.

Mohamed Said Badaoui va arribar a Catalunya el 1992. En els seus 30 anys en territori català, aquest salafista va desenvolupar diverses activitats al capdavant de la comunitat musulmana. Va ser president de l'Associació per la Defensa dels Drets de la Comunitat Musulmana. I també un dels principals responsables de la mesquita de Reus (on vivia).

De fet, el 2015, el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va reconèixer que aquesta mesquita era un dels principals punts de vigilància policial en la lluita contra l'islamisme radical. És més, en aquesta zona de Catalunya s'han detingut diverses persones els últims anys acusades de vinculacions amb el gihadisme.

Fins i tot el 2009 es van detenir 9 persones a Reus per haver organitzat un judici islàmic sota els preceptes de la xaria a una dona. La víctima havia estat segrestada per ells i “condemnada” a mort per haver comès adulteri. Per sort, la dona va poder escapar i denunciar el cas als Mossos.

En la seva faceta d'“activista”, Mohamed Said Badaoui exigia que als col·legis i hospitals públics hi hagués un menú halal. O que els cementiris adeqüessin els seus espais perquè els musulmans poguessin enterrar-se segons la seva religió. És a dir, sense taüt, embolicats en llençols i enterrats directament a terra mirant la Meca. Tot i això, les polèmiques que ha protagonitzat Badaoui van molt més enllà.

Mohamed Said Badaoui, per exemple, es va negar a donar la mà a una dona periodista de La Vanguardia que volia fer-li un reportatge. Sí que va saludar així altres periodistes homes. Una altra de les polèmiques més destacades va ser quan es va fer pública una foto d'ell amb la seva filla petita a la platja. A la imatge, la seva filla petita vestia un burkini que li cobria el cos des dels turmells fins al cap, mostrant únicament la cara i les mans.

Protegit pel processisme

L'agost del 2022, es va obrir un expedient d'expulsió a Mohamed Said Badaoui pels seus “discursos radicalitzats”, pel seu “projihadisme”, per ser “un dels principals referents a Espanya del salafisme més ortodox” i pel seu “adoctrinament” a joves “vulnerables”. La Policia Nacional el considerava responsable de “l'augment del radicalisme” islamista a la zona de Tarragona.

El 19 doctubre va ser detingut i portat a un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). I, finalment, va ser deportat al Marroc a finals de novembre. Durant els 3 mesos que va durar el procés entre l'obertura de l'expedient i la seva expulsió del país, Badaoui va ser objecte de la solidaritat dels partits processistes. És a dir, d'ERC, Junts i la CUP, però també dels Comuns.

De fet, aquests quatre partits van signar una declaració al Parlament solidaritzant-se amb aquest islamista. Consideraven que era “un cas de repressió política i islamofòbia per part de l'Estat”. Aquesta va ser una de les moltes maneres en què Badaoui va rebre el suport dels partits processistes.

Mohamed Said Badaoui va ser rebut per autoritats del Parlament diverses vegades. Fins i tot la llavors consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va mostrar el seu suport a aquest activista que portava la seva filla petita coberta amb un burkini a la platja. De fet, aquest islamista deportat al Marroc es va relacionar amb dirigents de tots els partits processistes.

Té fotos al Parlament amb Pere Aragonès, Raquel Sans, Carles Castillo i Najat Driouech, tots d'ERC. També amb Gabriel Rufián (ERC), Quim Torra (Junts) o Teresa Pallarès (Junts). I, evidentment, amb dirigents de la CUP. Fins i tot amb Miquel Iceta (PSC).

També l'Ajuntament de Reus, ciutat on residia Badaoui, va mostrar el seu suport públic a aquest “activista” deportat. Junts, ERC, PSC, la CUP i el partit municipalista Ara Reus van rebutjar la seva expulsió en un comunicat conjunt. Només el PP i Ciutadans es van negar a signar-lo.

Ara, a les portes de complir-se dos anys de la seva deportació, Mohamed Said Badaoui continua vivint al Marroc. D'aquí vuit anys s'acabarà el veto que pesa sobre ell per tornar a Espanya. I ell ha assegurat a més d'una entrevista que té la intenció de tornar a viure a Catalunya.