Europa Press Tres joves nascuts a Vic asseguren que només volen viure 'en un país islàmic'
El problema de la integració dels joves musulmans és a sobre de la taula i va per llarg
Occident viu canvis que no són només polítics. Ens referim a canvis al subsol de les nostres societats. L'exemple més clar és la demografia, que a tots els efectes es compensa amb immigració.
En aquest sentit, el cas de Catalunya és un dels més interessants de tot Europa. És un petit laboratori on es donen cita tots els grans canvis socials de la nostra època. Des de la baixa natalitat fins a la massificació turística i passant per l'identitarisme polític d'un i altre color.
A més, Catalunya presenta també un altre factor distintiu, que és la població musulmana. En aquests moments, hi resideixen al voltant de 660.000 persones que professen aquesta religió. D'aquesta manera, el 27,3% de la població musulmana d'Espanya és a Catalunya, que alhora representa el 16% de la població espanyola.
Catalunya té una destacada població musulmana | Europa Press
Desplegament identitari
Tot aquest panorama desperta no poques tensions i contradiccions socials. Aquestes van des de congressos islàmics amb ponents manifestament misògins fins a l'augment de la islamofòbia. Sobre això últim, per exemple, la mateixa Sílvia Orriols s'ha declarat obertament “islamòfoba”.
En el cas català, es pot datar l'inici de la contrareacció a l'islam amb l'enlairament polític de Sílvia Orriols i Aliança Catalana. Fins aleshores, Vox ja presentava un discurs molt dur, però era apartat per la seva condició unionista. Amb Aliança Catalana, en canvi, tot va canviar perquè és un partit independentista.
Això explica que la premsa pari ara atenció a Ripoll - que encara arrossega el trauma dels atemptats - i al fenomen de l'islam. I la periodista d'El Periódico, Elisenda Colell, ofereix aquests dies un valuós reportatge sobre l'islam, la immigració i la indústria càrnia.
A l'última entrega del seu reportatge, Colell recull declaracions d'uns joves musulmans que col·loquen dubtes sobre la idea de la integració. Són aquests mateixos nois els que afirmen que només se sentiran a casa en un “país islàmic”.
Orriols ha suposat un terratrèmol a l'ecosistema polític català | Europa Press
Declaracions reveladores
Els tres joves - Youseff, Aboubaker i Yassin - han nascut a Vic. Però segons les seves declaracions això és només una circumstància biogràfica. Per la resta, no se senten catalans.
“Hem nascut i crescut aquí, sí, però aquesta no és la nostra terra”, diu un. “La integració és impossible. No m'he sentit mai integrat aquí, però quan vaig al Marroc me'n sento un més: hi ha la mateixa creença, ideologia, vestimenta… estàs més tranquil”, afirma un altre dels joves.
Quin és l'origen d'aquesta manca de sentiment de pertinença? Doncs una cosa que ha estat sistemàticament ignorada per Occident i, més encara, per les opcions polítiques progressistes. La religió.
“No pots tenir una amistat gaire profunda perquè les ideologies són completament diferents. I quan els rebutges és com si els estiguessis dient: 'Aparta't d'aquí, no vull estar amb tu'”, diu un. Segons les explicacions i les experiències, es tracta d'una incompatibilitat de base.
Parlen de no beure alcohol, de no anar de festa, de no mantenir relacions fins al matrimoni, condemnar l'homosexualitat, etc. Això genera un cercle viciós pel qual ells s'allunyen de les pràctiques establertes i, alhora, la societat els rebutja per això.
Els joves musulmans veuen impossible la seva integració | ACN
Una integració superficial
La idea d'integració que plantegen aquests nois és molt reveladora de la situació que vivim. Ells mateixos assenyalen que és una integració més aviat superficial, limitada a la feina, als intercanvis econòmics, a les lleis i poca cosa més.
“Jo em puc integrar perfectament a la societat: estudiar amb ells, treballar amb ells, però el que em suposi una contradicció de la meva religió, allà no em puc integrar perquè va en contra dels meus principis”.
La conclusió? Que ni de bon tros veuen el seu futur a Catalunya. “Vull fer el meu projecte en un país islàmic, tant de bo a La Meca, la ciutat del profeta. Intentaré triomfar aquí i allà centrar-me en la religió, donaria un sentit a la meva vida”.
Més notícies: