El Congrés Nacional Islàmic obre el debat sobre l'islamisme radical a Catalunya

Una de les notícies que ahir va tenir més recorregut va ser la del Congrés Nacional Islàmic, que se celebrarà a Torredembarra els propers 13, 14 i 15 de setembre. En realitat, és un Congrés que s'està celebrant des de fa més de vint anys. Però, aquesta vegada, la polèmica ha vingut per alguns dels seus ponents.

Un és Malik Benaisa, que va ser denunciat pel PSOE el 2013 per unes declaracions misògines sobre les dones i que van ser retransmeses per RTVE a Ceuta. Citant un ensenyament del profeta Mohamed, Benaisa va dir que “tota dona que es perfuma i surt de casa passejant-se davant dels homes que fan olor el seu perfum, aquesta dona és una fornicadora”:

Un altre dels assistents és Yusuf Soldado, que ha estat criticat pels mateixos veïns musulmans de Mataró per intentar exercir de “policia de la moral”. Així mateix, Yusuf Soldado va estar relacionat amb les forces policials - tant Policia Nacional com Mossos d'Esquadra - com a confident en temes de gihadisme a Catalunya.

Finalment, un altre dels ponents és Mohammad Said Badaoui, que va ser deportat d'Espanya per ser, segons la policia, “un dels principals referents a Espanya del salafisme més ortodox”. Per part seva, Badaoui insisteix que el seu és un cas d'islamofòbia i de racisme institucional. El seu advocat, l'exdiputat de la CUP, Benet Salellas, té recorreguda davant la justícia tant l'ordre d'expulsió com la denegació de la nacionalitat espanyola.

Impacte polític

Aquesta notícia ja ha trobat la seva traducció política i Vox i Aliança Catalana han criticat durament aquest Congrés. En el cas d'AC, els seguidors comparen les declaracions misògines de Benaisa amb la multa de 10.001 euros a Sílvia Orriols per dir que “l'islam és incompatible amb els valors occidentals”

Per la seva banda, Vox s'ha mostrat també molt irat davant d'aquestes informacions. Els d'Ignacio Garriga han anat més enllà i han demanat que se suspengui el Congrés. En una carta publicada a xarxes socials i adreçada al conseller de Justícia, Ramon Espadaler, i la consellera d'Igualtat, Eva Menor, el grup parlamentari de Vox demana la intervenció de la Generalitat.

Més enllà dels moviments partidistes, aquesta qüestió torna a obrir un debat mai no oblidat a Catalunya com el de l'islamisme radical. En aquest sentit, cal tenir present que encara perdura l'empremta dels atemptats del 17-A a la Rambla de Barcelona. Com va quedar constatat, l'atemptat va ser organitzat per una cèl·lula gihadista que operava des de Ripoll.

El risc d'atemptat a Catalunya

En qüestions de seguiment i control del gihadisme, Catalunya hi té un paper destacat fins al punt de concentrar gran part d'aquesta tasca de seguretat a Espanya.

Segons l'Observatori Internacional d'Estudis sobre el Terrorisme, des de començament del 2024, per exemple, s'han produït 27 operacions antigihadistes, de les quals un 40% s'han practicat a Catalunya.

Amb motiu dels set anys de l'atemptat, a E-Notícies expliquem que la policia i els serveis d'intel·ligència segueixen prop de 300 persones potencialment vinculades amb el gihadisme. Per part dels Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica informa que el darrer any van detectar fins a 189 casos de radicalització.

En declaracions a TV3, l'intendent de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, David Sánchez, va explicar que el risc d'atemptat és encara alt. “L'atac més probable que hi podria haver és un autor individual o una xarxa de base; és a dir, persones que viuen a Catalunya i pateixen un procés de radicalització”, va explicar l'intendent Sánchez.

El creixement del salafisme a Catalunya

La pregunta immediata és per què Catalunya concentra aquest risc de tipus gihadista. En essència, es poden aïllar dues raons: que Catalunya té una comunitat musulmana important i que el nombre d'oratoris salafistes ha augmentat durant els últims anys.

En aquest sentit, Catalunya acull aproximadament el 80% dels centres salafistes d'Espanya. Això implica que, aproximadament, una de cada tres mesquites a Catalunya predica aquesta interpretació de l'islam. I si no necessàriament violent, els experts en seguretat remarquen que el salafisme, una versió integrista de l'islam, pot ser l'avantsala al terrorisme gihadista.

Un altre dels riscos associats a l'augment del salafisme és la convergència amb persones joves i d'origen musulmà. De fet, els vuit xavals involucrats en l'atemptat de la Rambla donaven el perfil de joves ben integrats a la comunitat, en aquest cas, a la comunitat de Ripoll.

Tot això queda al marge d'una altra derivada de l'assumpte, que és el finançament d'aquests centres i mesquites per part de potències musulmanes, com ara alguns països del Golf Pèrsic.