Crisis demogràfica: la natalitat catalana assoleix el seu punt més baix

Ahir, 3 de juliol, l'Idescat va publicar l'estadística de naixements del 2023 i la veritat és que no hi ha sorpreses. L'índex de fecunditat baixa i arriba a mínims històrics de tota la sèrie. D'aquesta manera, es reforça la tendència ja assenyalada pels demògrafs: la població estrangera tindrà un pes cada cop més gran a Catalunya.

Major índex de fecunditat entre mares estrangeres

El 2023 van néixer 54.182 nens a Catalunya. Això representa una disminució del 2,2% respecte de l'any anterior. Tot i que el més destacat és que el conegut com a Índex Conjuntural de Fecunditat (ICF) ha arribat a mínims històrics. Amb 1,1 fills per dona, el 2023 li pren aquest rècord a la baixa el 1995, que es va saldar amb 1,4 per dona.

Entre aquests 54.182 naixements, s'observa una reducció del 6,7% de nens nascuts de mare espanyola. Les mares estrangeres, en canvi, tenen un augment de l'1,9%. “Entre els nadons de mare estrangera”, explica l'Idescat, “la freqüència més gran correspon als fills de mare marroquina (4.560 nascuts vius), que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mare pakistanesa (1.334), colombiana (1.157), hondurenya (961) i romanesa (883)”.

En termes agregats, els naixements de mares foranes representen el 34,6% del total. Així mateix, la fecunditat de les mares estrangeres és més alta, situant-se a l'1,32 davant l'1,06 local. S'hi aprecien diferències notables entre regions.

"El 40,7% dels nascuts vius a Ponent i el 39,2% dels nascuts a les Comarques gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (34,6%)", assenyala l'Idescat . Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, “Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (69,3%), seguit de Lloret de Mar (60,8%), Salou (58,2 %), Manlleu (57,9), Olot (56,9%), Figueres (54,6%) i Vic (51,4%)”.

Una tendència ja anunciada

Les dades de fecunditat de 2023 venen a reforçar la tendència demogràfica de Catalunya. I aquesta no és altra que una marcada reducció de la població local, compensada pels fluxos migratoris i els naixements de nadons de mares estrangeres.

Amb motiu dels vuit milions d'habitants que Catalunya va assolir el 2023, el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) en va emetre un informe. El director d'aquesta institució, Albert Esteve, va explicar que “la xifra de naixements continuarà decreixent els propers anys, i el pes dels nascuts de mare o pare estranger augmentarà, perquè el pes de la immigració a les franges d'edat en què es tenen els fills és més elevat que al conjunt de la població”.

Al seu informe Catalunya: declivi d'una societat multicultural, la universitat CEU-San Pablo va corroborar aquesta dinàmica. “Si continua arribant població estrangera”, deien els autors de l'informe, “els immigrants i els seus descendents seran majoritaris en poques dècades a Catalunya. Fins i tot si no vinguessin més – cosa que és improbable, almenys en els propers anys –, és segur que el substrat humà de la població catalana del futur serà molt diferent”.

La demografia serà, doncs, el factor més determinant de la morfologia social de la Catalunya del futur. Fins i tot més que l'economia i, per descomptat, més que la política.