Catalunya acull un congrés islàmic amb ponents masclistes i acusats de salafisme

Els propers 13, 14 i 15 de setembre, Torredembarra acollirà el Congrés Nacional Islàmic. Segons explica l'organització, l'objectiu d'aquest esdeveniment és "aprendre, meditar i conèixer la religió de l'islam".

El congrés s'ha estat celebrant més de vint anys i aquesta darrera edició porta per nom “Creences, usos, costums i família”. Entre les activitats ofertes, hi ha xerrades obertes al públic. Per la resta, aquest Congrés Nacional Islàmic no estarà exempt de polèmica.

El motiu és que, entre els seus participants més destacats, hi ha figures que han protagonitzat agres polèmiques en el passat. Algunes vinculades a declaracions misògines, d'altres directament vinculades segons la policia al salafisme i que, de fet, van provocar la deportació d'un dels participants al Congrés.

Unes declaracions del 2013

Un dels ponents serà Malik Benaisa, que fa poc va adquirir notorietat a les xarxes socials per unes paraules que va pronunciar fa onze anys. El 2013, en una conferència a la ciutat autònoma de Ceuta, aquest estudiós de la religió islàmica va fer unes declaracions masclistes, que van ser retransmeses per RTVE de Ceuta.

“Tota dona que es perfuma i surt de casa passejant-se davant dels homes que fan olor el seu perfum, aquesta dona és una fornicadora”, va dir Benaisa en referència a un hadit, un text del profeta Mohamed:

Al seu dia, el PSOE va denunciar Benaisa per aquestes declaracions i delegació del Gobierno va presentar aquestes paraules a la Fiscalia com a prova d'un delicte d'apologia de la violència de gènere o la discriminació per raó de sexe. El Ministeri Públic va arxivar la causa contra Benaisa perquè considera que no hi havia delicte.

Un convers

Un altre dels ponents la presència dels quals aixeca la polèmica és Yusuf Soldado. D'origen català i exconfident de la policia, Carlos Soldado va canviar el seu nom a Yusuf Soldado quan es va convertir a l'islam.

Des de Mataró, es va dedicar al proselitisme islàmic sota el paraigua de l'Associació Cultural Iqra. Acusat per veïns musulmans d'intentar emular la "policia de la moral", Yusuf Soldado va protagonitzar també algunes polèmiques a la seva ciutat. Segons una crònica del diari El Mundo de l'any 2019, fins i tot la resta de comunitats islàmiques de Mataró el consideraven a ell i al seu grup massa radical.

“Com es permetran festes on les dones van nues i es propaga la fornicació entre els joves amb la música que se sent per tota la ciutat i la gent va borratxa i drogada? Els musulmans que hi acudeixin estan fent alguna cosa que no és pròpia d'un bon musulmà”, va dir Iussuf el 2015 a través de xarxes socials a propòsit de les Festes de les Santes de Mataró.

Així mateix, el 2015, Yusuf Soldado es va veure immers en una guerra interna entre policia i mossos d'esquadra a propòsit de la lluita antiterrorista. Com va dir ell mateix en una entrevista anònima a El Periódico, el van contactar per “persuadir la cèl·lula de Terrassa de les seves idees radicals abans que els detinguessin i també aconseguir certes informacions dels seus membres”.

La polèmica expulsió de Badaoui

Al Congrés també hi figura Mohamed Said Badaoui, que, pel que sembla, participarà a través de xarxes socials.

El 2022, Badaoui va saltar a la premsa per l'ordre d'expulsió d'Espanya. Segons la policia, Badaoui era “un dels principals referents a Espanya del salafisme més ortodox”, així com el responsable de “l'augment del radicalisme a la regió de Tarragona a causa del seu discurs”. La seva deportació no va estar exempta de polèmica política.

Per a alguns grups polítics progressistes i organitzacions de drets humans, la seva expulsió va ser injusta i responia a una “repressió política mitjançant la llei d'estrangeria”. Per a l'Audiència Nacional, en canvi, que es va basar en una denúncia de la Comissaria General d'Informació, prevalia l'interès general sobre el dret d'arrelament.

Badaoui encara està immers en una guerra jurídica amb l'Audiència Nacional. Amb el seu advocat, l'exdiputat de la CUP, Benet Salellas, Badaoui té recorregudes l'ordre d'expulsió del Ministeri de l'Interior i la denegació de la nacionalitat espanyola.