Tots a Catalunya contra Pedro Sánchez

L'esdeveniment polític més afectat per la decisió de Sánchez són les catalanes. És una coincidència temporal que per a molts dels actors polítics catalans no té res de coincidència. Sobretot, per a ERC i Junts, que veuen en tot això una maniobra per desactivar-los.

Si la setmana passada, figures mediàtiques properes a Puigdemont ja es posaven en guàrdia, ahir sortien directament a l'atac. La periodista Pilar Rahola parla de “presa de pèl” i acusa Sánchez de forçar una posició privilegiada per a les catalanes. En la mateixa línia s'han manifestat Gonzalo Boye, Toni Aira, Toni Albà i d'altres, que insisteixen en la idea de “show”. El que és segur és que, de la nit al dia, s'han vist embolicats en un “teatre” amb què no comptaven.

A nivell polític, els encarregats de donar explicacions han estat Nogueras i Turull. El secretari general de Junts ha donat la línia oficial del partit a una compareixença oficial. “Tacticisme electoral i interferir a les eleccions catalanes”, ha dit.

Pel costat d'ERC, la reacció ha estat similar, però pintada amb els seus propis interessos. El president en funcions, Pere Aragonès, condemna l´ús dels "sentiments i l´empatia de totes les persones que pateixen la persecució de l´extrema dreta". En aquesta mateixa línia, el conseller Elena ha parlat de “5 dies d'obra de teatre i 93 lluitant de debò contra el feixisme”.

La gestió que fan els republicans d'aquesta situació és evident: intenten reconduir l'anunci de Pedro Sánchez cap a la seva pròpia lògica electoral, que consisteix a mobilitzar l'esquerra contra "l'extrema dreta". Així mateix, ahir van recórrer a la Junta Electoral l'entrevista de Sánchez a TVE per entendre que havia fet un “ús electoralista del càrrec”.

En última instància, Junts i ERC coincideixen en el format de les reaccions. Tots dos volen remarcar que ells ja s'havien trobat abans amb el 'lawfare'. Cal destacar que si tot era de veritat una jugada de Sánchez per a les catalanes, sembla que funciona. I és que tant Junts com ERC han perdut l'eix de confrontació que tenien entre si. Ara, totes les mirades estan posades a Sánchez i, per remissió, a Illa.

Reaccions de PSC, PP, Ciutadans i Vox

Pel costat del PSC no hi ha hagut cap reacció imprevisible. Igual que els socialistes de tot Espanya, els socialistes catalans amplifiquen el guió comunicatiu de Ferraz i agraeixen que Sánchez hagi continuat. Collboni, Hereu, Illa, tots els pesos pesants del PSC celebren que Sánchez hagi retirat la seva bomba de fum.

Molt diferents han estat les reaccions del PP, Ciutadans i Vox. Ahir mateix, fèiem un repàs a E-Notícies a algunes de les reaccions més destacades dels populars. El líder del PPC, Alejandro Fernández, ha apuntat que la intenció de Sánchez és que “no són els jutges els que poden condemnar Puigdemont o processar la seva dona: això només ho pot decidir ell, i ningú més que ell. Perquè només ell sap què és digne i just”.

D'altra banda, García Albiol no s'ha mostrat gens optimista amb la situació. "Això d'aquest home és increïble", va publicar ahir l'alcalde de Badalona, "el cinisme i la irresponsabilitat portada a màxims". Ningú s'ha atrevit tant”.

Carlos Carrizosa també ha tingut paraules molt dures contra el president del Gobierno. El candidat a la Generalitat pel partit taronja ha qualificat Sánchez "d'estafador de manual”. Així mateix, l'ha acusat de no donar explicacions “sobre els presumptes casos de corrupció” que l'han portat a aquesta situació.

Les reaccions més dures, però, han vingut des de Vox. Ignacio Garriga s'ha fet ressò d'unes declaracions de Santiago Abascal en què parlava de “l'autòcrata Pedro Sánchez”. El líder de Vox ha assenyalat que el president del Gobierno "s'acaba d'erigir guardià de la democràcia enmig d'amenaces als jutges, els mitjans i l'oposició". Per la seva banda, des de Catalunya, el mateix Garriga ha mobilitzat els seus per al 12M i parla de “liderar la resistència”.

Finalment, cal destacar que des d'Aliança Catalana no hi ha hagut la més mínima reacció. Ni el compte oficial del partit ni la mateixa Sílvia Orriols s'hi han manifestat. La situació suggereix una manera de reafirmar-se al discurs unilateral que previsiblement plantejaran en el cas de tenir representació parlamentària.