Sílvia Orriols: quan la casta política va per un costat i la gent per l'altre

Sílvia Orriols està cridada a ser un dels noms polítics de la Catalunya del 2023. Molts van pronosticar que quedaria a l'oposició a Ripoll, altres que se li veurien les vestidures quan governés. De moment, Orriols ha trencat els esquemes de la classe política i el seu sistema mediàtic, que veuen com la ciutadania va per un altre costat.

Fins l'arribada d'Aliança Catalana a l'alcaldia de l'Ajuntament de Ripoll, el processisme controlava el relat als canals oficials de Catalunya. TV3, Catalunya Ràdio i fins i tot RAC1 no es movien de l'oficialisme: informacions sobre els partits processistes i un enfocament d'esquerres i bonista sobre temes socials. Informacions dia sí i altre també sobre l'1 d'octubre, notícies sobre el col·lectiu LGTBIQ+ constants, documentals contra la masculinitat… Només hi havia una manera de poder dir les coses, una sola òptica woke a Catalunya de veure el món.

Aquesta ha estat la transformació viscuda amb el Procés, que la dreta purament catalana havia desaparegut. Junts s'assembla avui més a la CUP que al Partit Popular. S'havia mogut l'ecosistema, però també les bases? Era el dubte que quedava a Catalunya en veure el nou ordre establert entre la classe política i els seus altaveus subvencionats.

Ja hi havia indicis que ens donaven la resposta. Els joves són cada cop més de dretes, perquè avui dia, ser alternatiu és allunyar-se del bonisme existent. No hi ha res més sistema que Podem -ara Sumar- o la CUP. I, és clar, aquesta dada, reflectida en enquestes, va fer saltar les alarmes d'una indústria política catalana que confon dreta amb feixisme, que creu que tot allò que no és d'esquerres no és digne.

Sílvia Orriols trenca amb tot

L'arribada de Sílvia Orriols, una alcaldessa d'un poble de 10.000 habitants, ha trencat els esquemes de la casta política. Amb un discurs de control a la immigració els ha deixat descol·locats i encara no acaben d'entendre què passa.

Aquest dimarts, per exemple, Ripoll comunicava que havien trobat un immigrant il·legal dormint al carrer i que havien passat part a la Policia Nacional. Havien complert el que diu la llei, en definitiva. La classe dirigent processista no va trigar a sortir en tromba: TV3, periodistes de Nació Digital, regidors de la CUP... Tots contra Sílvia Orriols amb greus insults. Però alguna cosa ja ha canviat a Catalunya i ràpidament es van topar amb la realitat.

Si bé és cert que alguns usuaris a les xarxes van criticar la líder d'Aliança Catalana pel cas de l'immigrant il·legal, moltíssims altres la van aplaudir. Es poden fer una passejada per Twitter per comprovar que Orriols desperta més passions entre els indepes de base que no pas animadversió.

Són ciutadans de Catalunya, la majoria indepes, que ja no tenen por de dir la seva sobre la immigració il·legal. Catalans que demanen obrir el debat de la integració i del salafisme a les nostres ciutats. I és clar, això descol·loca l'esquerra oficial catalana, que creia que el seu país era de pensament únic. Acusen Sílvia Orriols de ‘racisme’ de ‘xenofòbia’ i demanen una moció de censura sense entendre que això només acaba de començar.

Sílvia Orriols ha complert en aquest cas la llei. Ha fet el que va prometre en campanya electoral i els seus detractors farien bé de no ridiculitzar-la i intentar entendre què està passant. Roger Montañola, del PDeCAT, és l'únic candidat dels sobiranistes que sembla endevinar la tecla, però els altres es desentenen i prefereixen tapar-se amb la bandera i mirar cap a una altra banda.

Per primera vegada en anys, la casta política processista veu com els seus votants potencials van cap a una altra banda i, lluny d'entendre'ls, els criminalitzen. Un pot discrepar amb Sílvia Orriols, però convertir-la en el dimoni quan cada cop té més adeptes, és infantilisme. Sobretot quan la votaran els que fa tres anys et votaven a tu.