Prohibir l'alcorà i tancar mesquites: així és el guanyador de les eleccions a Holanda

Pocs polítics europeus s'han atrevit a anar tan lluny en la batalla contra la “invasió islàmica” com l'holandès Geert Wilders. El seu partit ha guanyat les eleccions als Països Baixos amb un programa antiimmigració, euroescèptic i contra l'Agenda 2030. És la viva demostració que alguna cosa està canviant a Europa.

Geert Wilders i el seu Partit per la Llibertat defensen sense complexos l'expulsió de l'Islam d'Europa. Això inclou prohibir l'Alcorà, que comparen amb el Mein Kampf de Hitler, i tancar les mesquites. El seu plantejament és clar, “els immigrants aniran a aquells països amb unes polítiques migratòries més toves”.

Geert Wilders es va escindir de la dreta liberal el 2004, per fundar el partit amb què ara ha guanyat les eleccions. La seva formació manté vincles amb Le Pen a França, la Lega Nord italiana, i l'extrema dreta austríaca i belga. El seu triomf estén la revolució ultraconservadora al continent europeu.

Cordó sanitari a Holanda?

El Partit per la Llibertat ha arrasat gràcies als 35 diputats obtinguts, i ha superat així els 25 de la coalició d'esquerres entre socialdemòcrates i els verds. En tercera posició, amb 23 escons, ha quedat el partit de centredreta liderat per Dilan Yesilgöz, successora de l'exprimer ministre Mark Rutte. Geert Wilders afronta ara el repte de formar un nou govern.

No ho tindrà fàcil, ja que haurà de formar un executiu de coalició com és habitual al país. Les sumes per obtenir una majoria necessària (76 diputats) es pot trobar el suport de partits com els democristians i els populars. En qualsevol cas, el dubte també estarà en si les altres forces aposten per fer-li un cordó sanitari per força clarament més votada del país.

Vénen, doncs, setmanes intenses de negociacions per saber si finalment, el partit antiislamista dels Països Baixos podrà governar. O si, per contra, l'oposició fa una mena de Frankenstein a la neerlandesa. Winders ja ha dit que seria “molt antidemocràtic” que li impedissin governar.

Tancar mesquites i prohibir l'Alcorà

Geert Wilders ha guanyat les eleccions amb un programa basat en el control migratori per evitar la penetració de l'Islam. El líder de l'extrema dreta holandesa va ser un dels pioners a avisar del perill de la islamització d'Europa. El 2011 va ser jutjat (i absolt) per ofenses religioses, per parlar de "la invasió islàmica d'Holada" i "tsunami islamització".

La victòria de Wilders assenyala dos fenòmens actuals a Europa. D'una banda, el triomf de la nova dreta a països que fa poc estaven dominats pel discurs bonista, com Suècia, Alemanya i França. D'altra banda, els atacs del bonisme contra aquestes opcions, amb etiquetes com "extrema dreta" o "feixisme".

Després de conèixer-se els resultats, ell mateix ha dit que vol “governar per a tots els neerlandesos, independentment del seu sexe, origen o religió”. Tot i les contundents mesures antiislamistes que defensa, Geert Wilders va explicar fa temps que “no tinc res contra els musulmans: el meu problema és amb l'islam”.

Euroescèptic i contra l'Agenda 2030

Moltes vegades ha volgut diferenciar una cosa de l'altra. "No dic que tots els musulmans siguin terroristes, això és absurd, però sí que l'islam és una ideologia molt perillosa", va assegurar. "Podem tancar els nostres ulls i ser políticament correctes, però la realitat és que hi ha un problema a Holanda, no pas amb tots els marroquins, però sí amb moltes persones d'origen marroquí".

Geert Wilders també té un discurs euroescèptic i contrari a la política ecologista que s'ha prioritzat els últims anys als principals països occidentals. Aposta per reduir l'IVA dels aliments, rebaixar l'edat de jubilació i posar fi a les subvencions al sector cultural. Alguns dels seus aliats com Donald Trump, Viktor Orban, Santiago Abascal o Matteo Salvini, ja ho han felicitat.

Més enllà del discurs antiimmigració, la clau de l'èxit de Wilders és la proposta sobiranista. “El nostre principi rector és 'el nostre país primer', treballar pels interessos dels Països Baixos i els holandesos”, va dir. Com Meloni a Itàlia, reivindica la necessitat de recuperar la sobirania del país davant de poders externs com la UE o l'Agenda 2030.