Comença la guerra per controlar el moviment de l'habitatge a Catalunya

El moviment de la vivenda ha esdevingut un caramel per als partits de l'esquerra catalana en retrocés. ERC, Comuns i la CUP intenten capitalitzar el descontentament social al voltant dels lloguers per frenar el seu propi procés de decadència. Però no ho tindran fàcil, perquè a la manifestació es va evidenciar una gran distància entre els partits polítics i els sindicats de la vivenda que volen fer la guerra pel seu compte.

Les entitats veuen l'esquerra institucional, és a dir, els partits, com a responsables de la traïció als moviments socials i culpables de la crisi de l'habitatge. Especialment els Comuns, que han governat Barcelona vuit anys sense que les seves polítiques hagin aconseguit millorar res. Per això els organitzadors de la manifestació es van esforçar a marcar distàncies amb els partits polítics i presentar-se com un moviment autònom propietat de la gent i dels moviments socials.

Una altra cosa és la realitat, i és que ho vulguin o no els moviments socials necessitaran tard o d'hora els partits polítics per articular les seves demandes en una regulació favorable als seus interessos. Per muntar una vaga de lloguers no necessiten els partits, però aquesta és una mesura purament reactiva i sense gaire recorregut a llarg termini. Si el que volen els sindicats de l'habitatge és una solució estructural del problema, aleshores no tenen més remei que canviar la legislació i això es fa als parlaments a través de les corretges de transmissió, que són els partits.

Tampoc cal oblidar que aquests mateixos sindicats han nascut d'una manera o altra vinculats als partits i als seus espais. I aquí és on està començant a haver-hi una guerra soterrada per aconseguir el control del moviment.

Cupaires contra Comuners

Al moviment hi ha dos grans espais, el que ocupa el Sindicat de Llogateres (SLl) i el del Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC). Tot i que tots dos es defineixen com a autònoms, el primer neix a l'òrbita dels Comuns mentre que el segon està vinculat al Moviment Socialista que sorgeix de l'esquerra independentista, és a dir, de l'òrbita de la CUP.

El Sindicat de Llogateres va néixer de la confluència d‟una sèrie d‟organitzacions controlades pels Comuns a Barcelona, és a dir, el colauisme. Entre aquestes destaquen la Plataforam d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori DESC i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

El Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya va sorgir de la unió de diversos sindicats de la vivenda a Barcelona i ara mateix està controlat pel Moviment Socialista. Aquesta és una escissió radical de l'esquerra independentista catalana, que proposa canvis revolucionaris davant del reformisme institucional.

El Sindicat de Llogateres és un sindicat més transversal que proposa intervenir el mercat de l'habitatge per regular a favor de les classes treballadores. El Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya considera que no n'hi ha prou amb intervenir el mercat i regular, sinó que cal canviar d'arrel el model social i econòmic. El Sindicat de Llogateres ha estat el protagonista indiscutible de les mobilitzacions fins ara, i per això el Sindicat de lHabitatge Socialista de Catalunya ha sortit marcant terreny.

Habitatge gratuït i universal

Amb un article a El Crític, la portaveu del sindicat radical de la vivenda, Marina Parés, proposa anar més enllà de la rebaixa del preu dels lloguers. Com que el Sindicat de Llogateres proposa rebaixar el 50% els lloguers, el Sindicat de l'Habitatge Socialista de Catalunya exigeix “una esmena total al model de societat” per avançar cap a “un habitatge gratuït i universal”.

És evident que el Sindicat de Llogateres ha aconseguit hegemonitzar les mobilitzacions i que aquestes facin seva la seva principal demanda, la rebaixa per llei del preu del lloguer. Per això, el sindicat socialista diu que és "urgent" assenyalar els límits d'aquesta proposta: "rebaixar els preus del lloguer pot ser una victòria significativa", afirmen, "però s'ha d'orientar cap a la batalla per l'accés grauit i universal a l'habitatge" , o el que s'ha aconseguit només serà una millora temporal”.

Mentre que el SLl parla amb un llenguatge assumible per a amplis sectors socials, el SHSC utilitza una retòrica més tancada que parla de “alternativa socialista al model capitalista actual” i “organització de la classe obrera”. L'article és un desafiament clar pel control del moviment de l'habitatge que acaba d'esclatar. D'aquí ve el títol, "s'ha acabat, però això acaba de començar".