Marta Rovira, l'última dirigent processista que renega del procés

Marta Rovira s'ha acomiadat del càrrec com a secretària general d'ERC aquest dilluns, en una llarga compareixença de dues hores. La seva intervenció va generar molta polèmica pels atacs a Oriol Junqueras, amb qui ha compartit la direcció del partit aquests darrers anys. Però la dirigent republicana va dir també una frase que va passar més desapercebuda, i que reconeix l'engany dels dirigents processistes.

"Set anys després, amb perspectiva, em pregunto si no tenir cap acord per al 2 d'octubre del 2017 era un reflex de la manca de compromís i credibilitat política que alguns donaven a l'1-O", va afirmar. També va dir que “després del referèndum va començar la deriva”. I va criticar els dirigents del procés per no haver sabut fer les coses aquests últims anys, demanant a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras que se'n vagin.

En el seu intent per atacar Junqueras, Rovira reconeixia que no havia res preparat més enllà d'agitar els carrers i portar el país a un atzucac. Cosa que també han assenyalat altres exdirigents del procés, i que també les bases independentistes fa temps que denuncien. Per això la crisi de confiança que travessa el processisme, que ha portat molts votants a l'abstenció o nous partits com Aliança Catalana.

No tenien res preparat

Marta Rovira va reivindicar el llegat de l'1-O, però també va reconèixer que no tenien res preparat i que alguns líders (en referència a Junqueras) es van amagar. Encara que tampoc no salva Carles Puigdemont, a qui també ha demanat que d'un pas al costat per permetre la regeneració del moviment.

Rovira se suma així a la llista d'exdirigents processistes que tard o d'hora han acabat reconeixent el gran engany que va ser el procés. Ella mateixa ha reconegut que després del referèndum va començar una lluita ferotge pel poder que va portar els partits processistes a oblidar-se de la independència i servir els seus propis interessos. Com tots els dirigents que acaben renegant del procés, Marta Rovira es treu de l'equació com si no hagués estat al capdavant d'ERC aquests darrers tretze anys.

Cada cop va quedant més clar que aquells dies decisius els dos màxims dirigents del procés, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, van canviar de semblar sobre la via unilateral. Ni l'un ni l'altre eren partidaris de travessar la línia. Un es va amagar al monestir de Montserrat, mentre l'altre va optar per una fórmula intermèdia consistent a proclamar la independència de Catalunya per tal de suspendre-la.

Un país devastat

Els dirigents processistes que durant mesos van parlar d'estructures d'estat, en realitat no havien preparat res per a un escenari com el dels dies posteriors al referèndum. Allò va deixar un país a la vora de la fractura social, intervingut pel 155 i amb el govern a la presó o a l'estranger. Un error de càlcul fatal, que amb els anys els mateixos dirigents processistes han anat destapant per les seves pròpies picabaralles personals.

La implosió d'ERC a què assistim ara reflecteix amb la màxima cruesa l'accelerat procés de descomposició del processisme. D'una banda, encarna tots els errors que s'han comès aquests anys i la crisi electoral derivada de la retirada de la confiança per part dels votants independentistes. Però també la lluita pel poder, que segueix amb la guerra bruta entre Marta Rovira i Oriol Junqueras.