
Per què la gent amb rendes baixes vota Vox? Una explicació des de l'esquerra
N'hi ha prou d'escoltar les intervencions d'algú com Laura Vega per entendre per què els obrers no voten la CUP
El recent ascens de Vox entre els sectors de rendes baixes a Espanya ha generat un intens debat sobre la crisi de representació política, especialment a l'esquerra. Segons dades del CIS, el partit de Santiago Abascal ha guanyat suport en sectors que històricament donaven suport a l'esquerra. Aquesta tendència, lluny de ser un misteri, és el resultat d'un procés històric evident.
Un fil recent a X, escrit per un usuari anomenat "Miquel", exposa una reflexió sobre aquest fenomen. Miquel, que es descriu com a part del "socialisme d'esquerres" amb "característiques carlines", sosté que l'ascens de Vox entre els més humils és conseqüència directa de la renúncia de l'esquerra al seu projecte universal. És a dir, que l'esquerra s'ha fragmentat en una galàxia incomprensible d'identitats particulars. El problema és que, pel camí, ha abandonat la classe obrera:
Aquest gir ha fragmentat la lluita social, fent difícil que l'esquerra pugui connectar-se amb els problemes quotidians dels sectors populars. I per mostra un botó sense sortir de Catalunya: la CUP. A força d'un llenguatge objectivament incomprensible, la CUP s'ha convertit en una paròdia de si mateixa. Això explica el seu col·lapse electoral per fases.

Cal recordar que, fa poc, la diputada Laure Vega deia el següent sobre donar una renda bàsica per acabar amb les violacions. La renda bàsica permetria "dir no a situacions de violència de qualsevol tipus i sí a la llibertat suficient en termes republicans de base material com per poder esdevenir i recrear tota la potència humana". Aquest és un bon exemple del problema. En lloc d'assumir la correlació entre immigració massiva i violència sexual, l'esquerra insisteix en aquest llenguatge críptic.
El vot mostra preferències
Com argumenta Miquel, la defensa d'identitats marginals ha portat a una desconnexió amb els barris obrers. Quan els ciutadans veuen com es deterioren els seus barris, augmenten els lloguers i col·lapsen els serveis, esperen respostes clares. Però, davant la manca de solucions concretes, molts d'aquests sectors han trobat en Vox una alternativa. Una proposta clara i un discurs directe sobre seguretat, unitat nacional i lluita contra la immigració il·legal.
El problema, segons Miquel, rau en la incapacitat de l'esquerra per oferir un projecte material i de classe que uneixi els treballadors al voltant d'interessos comuns. En no fer-ho, Vox ha aconseguit omplir aquest buit oferint un "nosaltres" cohesionat. Sense un projecte comú que resolgui les necessitats de la classe treballadora, el vot obrer a Vox no només continuarà, sinó que creixerà.
Més notícies: