Una persona amb ulleres i cabells foscos davant d'un fons amb colors blau, groc i vermell.
POLÍTICA

Mireia Boya, de la CUP a fer campanya a la guerra interna d'ERC

Pere Aragonès la va col·locar en una direcció general de la Generalitat amb un sou de 90.000 euros anuals

Mireia Boya forma part del selecte grup d'excupaires que van aprofitar el desastre processista per reubicar-se al govern de Pere Aragonès amb sous astronòmics. Com Adam Majó, exregidor de la CUP a Manresa a qui ERC va recol·locar a l'Oficina per la Defensa dels Drets Civils i Polítics, el 2018, amb un sou de 92.259 euros anuals. En el cas de Mireia Boya, va trobar acomodament el 2022 com a directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, amb un sou que ronda també els 90 quilos anuals.

Mireia Boya va pujar a la jerarquia de la CUP a la calor del procés, com un dels elements més radicals de l'independentisme català. A la guerra interna dins l'esquerra independentista, Mireia Boya s'alineava amb el sector nacionalista davant de la facció socialista d'Endavant. Anys després està ficada en una altra guerra interna, però aquesta vegada la d'ERC.

Muntatge amb un primer pla de Marta Rovira i Oriol Junqueras amb un acte d'ERC de fons difuminat

L'excupaire ha reaccionat aquesta setmana a l'entrevista d'Oriol Junqueras a Catalunya Ràdio, amb un missatge crític a X: "Ni una resposta, diverses mentides, zero autocrítica. Cal renovació i generar il·lusió, si ho volem tornar a fer".

El missatge casa amb el reconeixement públic a Marta Rovira després de la renúncia oficial com a secretària general d'ERC. Boya va considerar Rovira “un referent i una amiga”, i va reivindicar que “hi ha altres maneres de fer política”.

De crítica amb els pactes amb el PSOE a fervent rovirista

Mireia Boya es va convertir al seu moment en un dels referents de la classe dirigent del Procés. Fundadora de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a la Vall d'Aran, va ser elegida diputada a les eleccions al Parlament del 2015 per la candidatura de la CUP a la província de Lleida. Va ser part activa dels fets d'octubre del 2017, on va poder demostrar el seu pedigrí independentista i antiespanyolista.

Boya va formar part del moment de màxim auge de la CUP, en aquella legislatura on els cupaires van pujar de tres a deu diputats. Va compartir elenc amb dirigents com Anna Gabriel, Antonio Baños, Eulàlia Reguant i Mireia Vegí. El 2018 va entrar al Secretariat Nacional de la CUP, del qual va dimitir un any després després de denunciar l'assetjament d'un company.

Persones assegudes en una conferència, algunes amb llibretes i ulleres, amb una multitud al fons.

Aquells anys l'independentisme va viure un procés de fractura que es va evidenciar, per exemple, en el distanciament entre la CUP i ERC. Els cupaires, Mireia Boya entre ells, van denunciar els pactes d'ERC amb el PSOE de Pedro Sánchez perquè considera que amb això blanquejava la repressió. Però el 2021 Pere Aragonès va ser elegit president de la Generalitat, i després de la ruptura amb Junts va incorporar figures procedents d'altres espais que donessin pluralitat al govern.

Una va ser Mireia Boya, el fitxatge de la qual va ser molt criticat per la CUP al considerar-ho una opa hostil d'ERC a la seva formació. Durant aquests anys, l'excupaire ha trencat definitivament amb el passat per lliurar-se en cos i ànima al seu nou partit, Esquerra. Ara defensa Marta Rovira, artífex dels acords de govern d'ERC amb el PSC, quan fa uns anys criticava els pactes amb Pedro Sánchez.

➡️ Política

Més notícies: