Les presons catalanes superen els 9.000 reclusos, i el Govern ja parla de ‘saturació’

Catalunya ha superat la barrera dels 9.000 presos i el mateix Govern comença a reconèixer una situació de “saturació” al sistema penitenciari. El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha anunciat un pla d’ampliació de places i la instal·lació de nous sistemes de seguretat als centres. Això inclou inhibidors de drons i de mòbils, a més de 256 noves places a la presó de Mas d’Enric, al Tarragonès.

L’augment d’interns és sostingut i reflecteix una tendència que s’agreuja any rere any. Només en els darrers dotze mesos, el nombre de reclusos ha crescut en més de cinc-cents. Les presons de Brians 2, Quatre Camins i Brians 1 concentren la major part de la població penitenciària, mentre els sindicats i funcionaris alerten d’un col·lapse operatiu.

El Govern promet més places, però admet el límit

Espadaler intenta presentar el pla com una “modernització” del sistema, però les mateixes paraules del conseller delaten la gravetat del problema: “Si la tendència continua, podríem arribar a un punt de saturació”. L’alternativa seria tornar a posar més interns per cel·la, “però no farem passos enrere en la dignitat que mereixen els interns”.

El Govern ha anunciat una inversió de més de 7 milions per reforçar la seguretat tecnològica, a més de 12 milions per a un nou centre de formació de funcionaris. Tanmateix, els mateixos empleats denuncien que el problema no és la tecnologia, sinó la manca de personal, agressions constants i sobrepoblació estrangera. A les presons catalanes, segons dades oficials, més del 52% dels reclusos són estrangers, la qual cosa suposa una sobrerrepresentació sense precedents.

Una crisi anunciada des de fa anys

Les dades actuals no sorprenen els pocs mitjans que fa temps que denuncien el deteriorament del sistema penitenciari. E-Notícies ja va alertar d’aquesta deriva quan el nombre de presos rondava els 8.800, amb un cost diari superior a 1,2 milions d’euros per a la Generalitat. Avui, aquesta despesa es dispara encara més, i el problema segueix sense resoldre’s.

La tendència és clara: des de 2023, Catalunya ha passat de poc més de 8.000 interns a més de 9.000, una pujada del 14% en tot just dos anys. Mentrestant, la construcció de nous centres avança lentament. La futura presó de la Zona Franca, amb una inversió de 43 milions, no estarà llesta fins al 2026.

L’immigració, factor determinant en el col·lapse

Els sindicats adverteixen d’un problema que el Govern evita abordar: l’impacte de la immigració en el sistema penitenciari. Segons les seves dades, el 52,34% dels interns són estrangers, una xifra que arriba fins al 74% als centres de joves. En alguns mòduls de règim tancat, el percentatge supera el 60%.

Els funcionaris descriuen aquesta situació com “una bomba de rellotgeria penitenciària”. Assenyalen que la manca d’integració, les diferències culturals i la violència dins dels centres generen una conflictivitat creixent, especialment cap a les funcionàries. “La majoria d’immigrants no són delinqüents, però la majoria dels delinqüents sí que són estrangers”, apunten des del sindicat.

Aquesta realitat, que durant anys s’ha volgut silenciar per “bonisme polític”, comença a reconèixer-se fins i tot des dels mateixos despatxos del Departament de Justícia. Espadaler admet que hi ha més dotació policial, però evita esmentar l’origen dels interns. Els funcionaris, en canvi, ho tenen clar: l’augment de delinqüència vinculada a la immigració il·legal és la principal causa de la saturació carcerària.

Un advertiment que arriba tard

Les xifres publicades aquesta setmana només confirmen el que els sindicats fa anys que denuncien: el sistema penitenciari català és al límit del col·lapse. La combinació d’immigració descontrolada, delinqüència multireincident i manca de personal ha creat una situació molt complexa. Com era d’esperar, el Govern Illa fuig endavant amb projectes faraònics, més diners i, sobretot, promeses al calendari.

El cas és que Catalunya paga avui el preu de dècades d’inacció i complaença política. Les presons ja superen els 9.000 reclusos, la meitat estrangers, i els funcionaris treballen sota amenaça constant. Mentre Illa i Espadaler parlen d’“evitar la saturació”, els professionals del sistema avisen que la saturació ja és un fet.