Funcionaris adverteixen de l'impacte de la immigració a les presons catalanes

L'immigració està generant un fort debat social a Catalunya, entre els defensors del model multicultural i qui adverteixen de les seves conseqüències. Fins ara, el debat s'havia vist esbiaixat per la imposició d'un relat oficial marcat pel bonisme. Però en els últims anys cada cop són més els qui qüestionen el pensament únic.

Això és el que planteja la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), que representa els funcionaris de presons a Catalunya. En el seu últim comunicat, demanen afrontar valentment un debat incòmode: l'impacte de la immigració en el sistema penitenciari català.

El CSIF recorda algunes dades que evidencien que hi ha un problema. En els últims cinc anys hi ha hagut a Catalunya un augment del 14,45% de la població reclusa. Dels 9.024 interns que hi ha ara mateix, un 52,34% són estrangers. El percentatge puja fins al 74,4% en el cas dels joves, que són segons el CSIF “una autèntica pedrera delinqüencial”.

Les xifres serien encara més elevades si es comptessin els nacionalitzats d'origen estranger. El grup majoritari és el dels magribins, amb 2.074 interns. Els delictes més freqüents són furts (91%), robatoris amb violència (83,5%), agressions sexuals (73%), ocupacions (87,5%), homicidis (59%) i tràfic de drogues (66%).

Contra el bonisme del relat oficial

A partir d'aquestes dades, el CSIF parla d'una “realitat incòmoda” que els responsables polítics “volen amagar”. Segons el sindicat, és “un debat complex que no es vol afrontar”. Asseguren que alguns polítics ho admeten en privat, però eviten plantejar-ho en públic per por de ser assenyalats i estigmatitzats.

Davant d'això, afirmen que “la majoria d'immigrants no són delinqüents, però la majoria dels delinqüents sí que són estrangers”. Això contrasta amb el relat oficial que nega la inseguretat i la redueix a “percepcions subjectives”. Per al CSIF, el seu objectiu no és cap altre que “evitar assenyalar certs col·lectius, minimitzant l'abast real del fenomen”.

Però adverteixen que ignorar el problema no només no el soluciona sinó que el cronifica. Per això demanen “afrontar-lo amb rigor i transparència, encara que sigui incòmode”. En aquest sentit, lamenten que qualsevol opinió crítica sigui de seguida titllada d'extrema dreta.

Recorden el que ha passat en països com Suècia, França o Alemanya, on “ja hi ha barris sencers on els valors occidentals i democràtics han desaparegut”. Temen que passi el mateix a Catalunya, que registra l'índex d'immigració més alt de tot l'Estat i pateix una “desintegració progressiva” de la cultura i la llengua. Per això defensen “una política migratòria fonamentada en el sentit comú, la responsabilitat i el respecte”.

Impacte a les presons catalanes

Sobre la delinqüència, neguen que la vulnerabilitat sigui un factor determinant: “Avui ningú delinqueix per manca d'aliment, perquè existeix una extensa xarxa de serveis socials, bancs d'aliments i recursos que cobreixen les necessitats bàsiques”.

Tampoc la manca de feina és una justificació, creuen, perquè “molts delinqüents estan en edat de treballar mentre molts llocs de treball segueixen sense ocupar-se”. Afegixen també que “el cobrament d'ajudes públiques desincentiva l'accés al mercat laboral”.

Alerten que la delinqüència té un impacte en els centres penitenciaris, on “la situació s'ha deteriorat de manera significativa”. La seva manifestació més evident i preocupant és l'augment de les agressions a funcionaris. “Aquesta conflictivitat està associada a la inadaptació, que es manifesta amb molta més intensitat entre els presos estrangers”, apunten des del CSIF. De fet, el 62% dels interns en règim tancat (els més perillosos) són estrangers.

Un col·lectiu especialment amenaçat és el de les funcionàries dones, “que pateixen un qüestionament sistemàtic per part d'alguns col·lectius -especialment magribins”. Davant d'aquests, “la qüestió no és atacar la immigració”. Al contrari, creuen que “cal posar en valor el col·lectiu d'immigrants que sí s'integra, treballa i contribueix”.

El debat de les deportacions

Però el CSIF obre el debat sobre la necessitat d'expulsar els estrangers que delinqueixen, com fan en altres països. Com a França o Alemanya, on l'expulsió és immediata en casos de delicte greu o reincidència. O Itàlia o Països Baixos, on es commuten penes per la deportació.

Per què Espanya és una excepció?, es pregunta el CSIF. La conseqüència és “una despesa desorbitada de recursos que es podrien destinar a millorar els serveis essencials”.