Europa Press Puigdemont ja comença a fer marxa enrere
Tot apunta que Junts tornarà a fer un malabarisme impotent i el PSOE continuarà amb la seva estratègia de guanyar temps
Junts ha tornat a moure fitxa, però ho ha fet amb menys força de la que el seu propi discurs prometia. Després de dies d'agitar la possibilitat d'una ruptura definitiva amb Pedro Sánchez, l'entorn de Carles Puigdemont ha optat per una fórmula més ambigua. No hi haurà moció de censura, ni amb Vox ni amb ningú. La paraula escollida ara és “bloqueig total”, una manera de refredar la tensió sense dinamitar del tot els ponts amb el Gobierno.
El partit dona per trencat l'Acord de Brussel·les, aquell que va permetre investir Sánchez, però alhora evita el pas irreversible que suposaria una ruptura formal. L'explicació oficial és que Junts no és a la política per garantir la governabilitat de l'Estat, sinó per obtenir resultats per a Catalunya. Tanmateix, rere la retòrica sobiranista es percep un canvi de to: Puigdemont comença a mesurar els costos del seu desafiament.
Puigdemont trasllada la decisió a les bases | Europa Press
De l'amenaça al càlcul polític
Durant setmanes, l'expresident va mantenir la música de l'esmolador, estirant el suspens sobre el seu suport al Gobierno i presentant-se com a àrbitre de la legislatura. En aquesta dinàmica, l'anunci d'una reunió decisiva a Perpinyà semblava preludiar una ruptura immediata. Fins i tot es preparava una consulta telemàtica a la militància, idèntica a la que el 2023 va avalar l'acord amb el PSOE. Però el desenllaç sembla que serà molt més feble: Junts no se suma a cap moció, ni tan sols per desgastar l'Executiu.
La direcció justifica aquesta postura com una reacció davant els “incompliments” de Sánchez. L'amnistia encara no plenament aplicada, el català sense reconeixement a la Unió Europea i la cessió de competències en immigració frustrada. Però, en el fons, Puigdemont s'enfronta a un dilema intern. Si trenca del tot, queda retratat com a aliat indirecte del PP i Vox; si continua donant suport a Sánchez, reconeix que el seu “acord històric” amb prou feines va donar fruits. Entre tots dos riscos, el líder de Waterloo ha optat per guanyar temps.
Aquesta prudència té també lectura electoral. L'auge d'Aliança Catalana amenaça de robar-li vot independentista, mentre el PSC de Salvador Illa continua creixent entre l'electorat moderat. L'espai polític de Junts s'estreny i el farol permanent comença a tenir un cost. D'aquí que els alcaldes del partit demanen menys èpica i més gestió de la vida diària.
El secretari general de Junts, Jordi Turull | E-Noticies
El replegament de Puigdemont i la pressió sobre Sánchez
El discurs de Jordi Turull, secretari general del partit, ha estat revelador. Ha cridat a exercir “una política útil i no frentista”, distanciant-se dels sectors més durs que demanaven una ruptura immediata. En paral·lel, figures municipals com Josep María Vallès, alcalde de Sant Cugat, insisteixen que negociar dona resultats. És molt revelador de la imperícia estratègica de Junts que parli l'alcalde d'un dels municipis més rics d'Espanya.
La direcció postconvergent trasllada així la pressió al Palau de la Moncloa: Puigdemont no trenca, però tampoc col·labora. És un replegament tàctic que deixa la iniciativa en mans de Sánchez, obligat ara a oferir gestos i concrecions per mantenir viva la legislatura. De fons, els socialistes continuen amb la seva estratègia de signa ara i paga després.
Més notícies: