Els deu ultimàtums i amenaces de Carles Puigdemont al PSOE

El 9 de novembre de 2023, Junts i PSOE van arribar a un acord per a la investidura de Pedro Sánchez. L'anomenat Acord de Brussel·les incloïa, a canvi dels set vots de Junts, la llei d'amnistia i l'oficialitat del català a la UE. Dos anys, cinc ultimàtums i cinc amenaces després, Junts continua sostenint el Govern de Pedro Sánchez tot i no haver-se aplicat l'amnistia ni haver aconseguit l'oficialitat del català a Europa.

Pel camí han esclatat greus casos de corrupció que han posat contra les cordes els socis de Pedro Sánchez. Però ni l'incompliment dels acords ni els casos de corrupció han estat suficients per trencar l'aliança Waterloo-Moncloa. Per què?

Tot i que Junts continua sumant incompliments de l'Acord de Brussel·les, manté els privilegis que li atorga la seva posició de soci preferencial del Govern. Per exemple, tenir grup propi al Congrés gràcies a la cessió de dos diputats del PSOE. Això ofereix suculents avantatges tant a nivell econòmic com de visibilitat.

A més, pel camí ha obtingut petites victòries com l'exempció en el repartiment de Menes i la desconnexió d'un canal de TVE exclusivament en català. Insuficient per a l'independentisme, cansat de la traïció dels seus líders. Però suficient per a Puigdemont per continuar justificant el seu suport al Govern espanyol.

Cinc ultimàtums i cinc amenaces

El primer va ser al desembre de 2024, un any després de la constitució del nou govern. El 3 de desembre, Junts va llançar el primer ultimàtum instat el Govern al compliment dels acords sota amenaça de ruptura. Cinc dies després van anunciar la seva intenció de registrar una qüestió de confiança al President del Govern.

El PSOE es va avenir a registrar la qüestió de confiança a canvi del suport de Junts a les mesures del nou escut social del Govern. Però la llei registrada deixava clar que la qüestió de confiança era una prerrogativa exclusiva del Govern i que en tot cas no tindria valor jurídic. Així va ser com Sánchez va esquivar el primer ultimàtum.

Waterloo va tornar a la càrrega el 17 d'abril de 2025. Davant la por que el Tribunal Suprem frenés l'amnistia, Puigdemont va amenaçar que trencarien amb Sánchez si no hi havia garanties del compliment dels acords abans de l'estiu. La crisi oberta arran del cas Cerdán, al maig, va obligar Junts a rebaixar el to per evitar la caiguda del Govern.

Ja més calmades les aigües, el 21 de juliol Junts va aprofitar l'últim ple al Congrés per llançar un nou ultimàtum. O el PSOE assegurava el compliment de l'amnistia i l'oficialitat del català a Europa, o Junts els retiraria el seu suport. 

El 25 de setembre va ser Jordi Turull qui va reiterar un ultimàtum que aquesta mateixa setmana ha tornat a posar damunt la taula Carles Puigdemont. L'equip negociador del PSOE ha traslladat a Moncloa el deteriorament de les relacions amb Junts. Waterloo supedita el seu suport al fet que Puigdemont obtingui l'amnistia en els primers mesos de 2026.

A aquests cinc ultimàtums cal sumar almenys cinc amenaces des del 23 de maig de 2024. Aquella va ser la primera vegada que Junts va vincular el seu manteniment del suport a avenços reals en els acords. Al maig, Waterloo va traslladar a Moncloa la necessitat d'accelerar l'oficialitat del català a Europa per continuar mantenint la seva confiança. 

Al juny va insistir a reclamar garanties de compliment dels acords sota amenaça de retirar el seu suport a Sánchez. El passat mes de setembre, Puigdemont va amenaçar de tombar els pressupostos de Sánchez si no hi havia canvis significatius.

Alguna cosa ha canviat: Fi d'etapa?

Mentrestant, Junts ha tombat les lleis més importants del Govern al Congrés dels Diputats com a mesura de pressió. L'altre instrument que ha utilitzat per pressionar els socialistes han estat les reunions periòdiques a Suïssa amb Zapatero com a mediador.

Les raons de Puigdemont per no trencar amb Sánchez eren bàsicament dues. D'una banda, pel rebuig a haver-se d'aliar amb PP i Vox en una eventual moció de censura. De l'altra, pel mal rumb en les enquestes que desaconsellaven a la direcció sotmetre's a les urnes.

Però alguna cosa ha canviat i ara Puigdemont sí que es planteja trencar amb Pedro Sánchez. D'una banda, la crisi interna per l'auge d'Aliança Catalana i la fractura de la direcció amb les delegacions locals (alcaldes). De l'altra hi ha els càlculs davant la proximitat de les pròximes eleccions generals (2027), i aguantar fins al final amb Pedro Sánchez seria catastròfic per a Junts. 

En 24 hores sabrem quina decisió pren Carles Puigdemont, però tot sembla indicar que hi haurà un nou ultimàtum a Sánchez. Li demanarà que convoqui eleccions, i si no ho fa pactarà una moció de censura amb el PP. Veurem...