Alejandro Fernández avança què passarà amb Junts i Pedro Sánchez: 'Arriba l'hora...'

L'anunci d'un nou ultimàtum de Carles Puigdemont a Pedro Sánchez ha revolucionat la política madrilenya. La premsa afí a Waterloo dona per fet que hi haurà ruptura, però altres fonts comencen a parlar d'una estratègia per trencar sense trencar. És a dir, al més pur estil processista.

Si algú coneix bé el processisme és Alejandro Fernández. El president del PP català va haver d'enfrontar-s'hi durant el Procés, i això el converteix en una veu autoritzada. El tarragoní ha llançat un vaticini que val la pena tenir en compte.

Amb el seu habitual to irònic, s'ha alegrat que "a la resta d'Espanya coneixereu per fi tots els instruments processistes". Adverteix que "després dels mediadors i els ultimàtums fake, arriba l'hora de les consultes i les ruptures sense trencar". Fernández retrata així el caràcter intrínsec del processisme i la seva manera d'actuar, del qual Puigdemont n'és el màxim exponent.

El dirigent popular ha retratat diverses vegades el processisme com una manera de procedir consistent en argúcies i enganys per mantenir-se al poder. També és un dels qui va avançar que després del fracàs a Catalunya, el procés es traslladaria a Espanya. El moment actual demostra que tenia raó, i que hem passat del procés català al procés espanyol.

La tesi d'Alejandro Fernández és que els cercles polítics i mediàtics madrilenys, per desconeixement, tendeixen a subestimar el processisme. Això els porta a ser excessivament ingenus i indulgents amb ells. Ara tem que puguem estar davant d'una altra argúcia processista.

Està anant de farol Puigdemont?

A Puigdemont se li obren ara dues possibilitats per acabar amb Sánchez: la via ràpida, consistent en una moció de censura negociada amb el PP, o la via lenta, consistent a retirar el suport i esperar que el Gobierno agonitzi i mori per si mateix.

Inicialment semblava que aquesta vegada anava de debò, però amb el pas de les hores van començar a aparèixer notícies que conviden com a mínim a la prudència. L'estratègia de Waterloo consistirà a exigir al PSOE que convoqui eleccions sota amenaça de convocar una moció de censura. Segons ha revelat El Confidencial, entre les ocurrències de Puigdemont hi ha posar Miquel Roca com a candidat de la moció.

El que sembla clar és que Puigdemont vol eleccions però no vol sortir a la foto amb PP i Vox. A Moncloa de moment mantenen la calma, la qual cosa també és significativa. Abans de materialitzar-se la ruptura, Junts ha dissenyat un vericuet al més pur estil processista.

Dilluns Puigdemont reunirà la cúpula a Perpinyà per escoltar les diferents sensibilitats. La decisió final serà traslladada a la militància en una consulta. Puigdemont no fa puntada sense fil, i vol tenir-ho tot ben lligat per fer un pas que pot canviar-ho tot.