
L'oposició acorrala el Govern per les irregularitats a la DGAIA
El PSC s'esforça a desviar un escàndol que afecta de manera directa el seu soci prioritari en el Govern
La crisi a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) continua. Junts, Vox i la CUP han coincidit a assenyalar el Govern per les irregularitats detectades en l'administració de recursos públics destinats als ‘menas’. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha defensat els recents cessaments a la direcció i ha anunciat una auditoria independent.
La diputada de Junts, Ennatu Domingo, va criticar en la sessió de control la manca d'estratègia i lideratge del Govern davant d'aquest assumpte. María García Fuster (VOX) va ser més clara i va denunciar les adjudicacions “a dit” a entitats vinculades a antics càrrecs del Departament. Per la seva banda, Pilar Castillejo (CUP) va qüestionar que el Govern no apliqui les normes de contractació pública i ha exigit el compliment de les recomanacions de la Sindicatura de Comptes.
La consellera Martínez Bravo va assegurar que no existeixen proves clares de corrupció i ha apel·lat a la prudència, advertint contra les “conclusions precipitades” que, segons ella, afavoreixen discursos d'extrema dreta. No obstant això, va reconèixer que la situació requereix una reforma profunda i ha justificat els cessaments com a part d'una reestructuració necessària per assolir “un nivell d'excel·lència”.

Una polèmica amb arrels profundes
Les irregularitats vénen de lluny. L'escàndol de la DGAIA el va desvelar Octuvre i afectava fonamentalment l'anterior Govern de ERC. Tal com es va desvelar, la DGAIA hauria permès el cobrament de prestacions a joves que no complien amb els requisits establerts. Entre aquests, destacaven alguns com viure fora de Catalunya o tenir ingressos incompatibles amb l'ajuda.
De la mateixa manera, la Sindicatura va alertar que la DGAIA adjudicava milions d'euros en ajudes i serveis de forma irregular. L'òrgan fiscalitzador denunciava la manca d'instruments jurídics adequats per a l'adjudicació. Així mateix, assenyalava l'existència d'una operativa organitzada per eludir els procediments de contractació pública.
En alguns casos, els treballadors de la pròpia DGAIA haurien estat pressionats per no denunciar els fets. Aquests treballadors estaven sota la supervisió de responsables amb passat en empreses del tercer sector. I, entre aquestes empreses, destaca Resilis, principal adjudicatària del sistema d'acollida. Segons les dades de contractació, Resilis ha rebut més de 80 milions d'euros en contractes, alguns d'ells sota condicions que duplicaven els preus de mercat, segons denúncies públiques.
Aquestes empreses - que s'encarreguen de pisos i programes per a joves extutelats i ‘menas’ - són ara assenyalades per la seva proximitat amb alts càrrecs de la Generalitat. Estem, doncs, davant d'una clàssica situació de “portes giratòries” amb conflicte d'interessos. En el sector educatiu, per exemple, la Fundació Bofill és un altre cas clar de portes giratòries amb el segell del progressisme.

ERC culpa l'àrbitre i Junts es mou segons el vent
Quan va esclatar l'escàndol, ERC no va trigar a treure's responsabilitats de sobre. Els republicans van dir que tot es devia al COVID, l'article 155 i la “arribada inesperada” de ‘menas’. Davant d'això, els socis d'ERC, PSC i Comuns, van fer pinya per desoir el dur informe de la Sindicatura perquè, van dir, donava ales a l'extrema dreta.
Per la seva banda, Junts ha donat amb aquest cas un altre exemple d'intentar jugar a dues bandes. En un primer moment, Jaume Giró va tenir via lliure per denunciar l'opacitat interessada del tripartit. Però, poc després, Junts va vetar la compareixença de la consellera de Drets Socials; novament, no hi va haver explicació. Ara, en canvi, Junts torna a la càrrega i se suma a un front inèdit de Vox i CUP per pressionar el Govern.
Més notícies: