Denuncien corrupció de la Generalitat a l'hora de donar ajudes a joves d'acollida
La DGAIA, que s'encarrega de mantenir joves extutelats i també 'menes', en el punt de mira
La Generalitat estaria pagant ajudes a joves que no estan complint els requisits per cobrar-los. I, amb això, s'estarien enriquint empreses del denominat 'tercer sector', que al seu torn estarien cobrant per acollir nois que ni tan sols estan vivint a Catalunya.
Qui es troba en el punt de mira és la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència). Aquest organisme de la Generalitat, que depèn de la Conselleria de Drets Socials, s'encarrega (entre altres coses) d'acollida de joves extutelats o menors estrangers no acompanyats. És a dir, els 'menes'.
El possible cas de frau corrupció ha estat destapat per Octuvre. En aquesta investigació, expliquen la trama que tenen muntada la DGAIA i empreses del tercer sector i que només serveix per malgastar diners públics, que alguns s'enriqueixin i que nois cobrin ajudes sense complir els requisits (alguns ni tan sols viuen a Catalunya).
D'una banda, la Generalitat paga a empreses del tercer sector perquè acullin aquests joves. I paga generosament, segons denuncien. És a dir, amb preus molt per sobre del preu de mercat (assenyalen que es podrien pagar fins a 5.000 euros per pisos de 120 metres quadrats).
En aquest sentit, l'empresa del tercer sector que es troba a l'ull de l'huracà és Resilis. Es tracta de l'empresa que més cobra de la DGAIA (més de 80 milions d'euros) i del qual algun directiu ha anat saltant de l'empresa a la Generalitat i viceversa en mode "portes giratòries".
No obstant això, el més greu del cas que explica Octuvre és el de les ajudes a joves d'acollida. Aquests, en els quals hi ha extutelats i també 'menas', cobren una prestació de més de 700 euros. Això sí, han de complir uns requisits. Però tant l'empresa del tercer sector com la pròpia Generalitat, que són els encarregats de vigilar que aquests es compleixin, miren cap a una altra banda i permeten que cobrin les ajudes igualment encara que no compleixin amb els requisits. L'exemple que posen és molt clar, alhora que escandalós.
Un treballador de la DGAIA detecta que un jove està cobrant l'ajuda malgrat tenir una feina (cosa que faria incompatible el cobrament de la mateixa) i d'estar vivint a València (una altra incompatibilitat, ja que per cobrar la prestació han d'estar vivint a Catalunya). Quan ho detecta i informa els seus superiors (alguns d'ells, extreballadora de Resilis), li ordenen que no ho denunciï.
El dubte davant aquesta informació publicada és quants casos hi ha realment, quants casos no es detecten i quants s'oculten. Amb el que es coneix fins ara, però, és, sens dubte, un escàndol que els mitjans subvencionats no s'atreveixen a publicar.
Més notícies: