Nova enquesta: el PSOE s’enfonsa, PP i Vox arrasen i Aliança entraria al Congrés

El panorama polític estatal ha fet un tomb. Segons l'última enquesta elaborada per Sociomètrica per a El Español, el PSOE cauria per primer cop per sota dels 100 escons i Sumar s'enfonsaria fins a una xifra testimonial. En paral·lel, PP i Vox assolirien junts els 209 escons, molt a prop d'una majoria absoluta que permetria un govern de coalició o un pacte d'investidura sense gaires concessions.

A més, Orriols donaria la doble sorpresa: podria entrar al Congrés, però ella mateixa avança que no volen ser a Madrid. D'aquesta manera, es confirma (una altra vegada) que Junts no pot frenar la competència d'AC. De passada, un independentisme clarament antiprocessista torna a la palestra en paral·lel al col·lapse sanxista.

'Frankenstein' es desmembra

Segons les dades de l'enquesta, Sánchez passaria dels 122 escons aconseguits el 2023 a només 99, amb un 25% del vot, arrossegat per escàndols de corrupció i el desgast acumulat al Govern. Sumar, per la seva banda, quedaria reduït a 8 escons, mentre que Podemos, ja separat de l'Executiu, amb prou feines n'obtindria 3.

L'esquerra del Gobierno, doncs, retrocediria més de 40 escons, marcant una tendència de difícil reversió. Menció especial mereix el cas de Sumar. I és que, com ja es diu des d'almenys les últimes autonòmiques gallegues i basques, Sumar és un partit en vies d'extinció. D'aquesta manera, les jugades palatines entre Iglesias i Díaz acaben per autoanul·lar-se.

En contrast, el PP de Feijóo capitalitza el descontentament i puja fins als 153 escons, mentre Vox consolida el seu espai amb 54 diputats, el millor resultat de la seva història. Aquestes xifres permetrien a Feijóo sondejar la seva promesa de governar en solitari. Més en particular, podria buscar un acord d'investidura amb Vox i governar sense ministres d'Abascal.

Pel costat processista hi trobem un encefalograma pla. Junts i ERC es mouen a la franja dels 7 escons sense grans moviments. Tanmateix, aquestes dades són relatives en tant que ja s'han posat en marxa les primeres especulacions sobre el moviment de Rufián de crear una gran coalició "plurinacional". Així que, tant per impacte mediàtic com per concentració de vot, aquestes dades variarien si es produís aquesta coalició.

Orriols arriba a Madrid

Però la gran sorpresa del sondeig és la irrupció d'Aliança Catalana, que aconseguiria representació al Congrés (2 escons) si decidís presentar-se a les eleccions generals. El partit de Sílvia Orriols, que ha centrat el seu discurs en la immigració i el sobiranisme identitari, es consolida així com la nova alternativa dins de l'independentisme. És a dir, que Junts té un altre front pel qual estar preocupat; en total, en té tres: autonòmiques, municipals i generals.

Tanmateix, Orriols ha descartat públicament una candidatura estatal. “Aliança no és una agència de col·locació”, escrivia Orriols a les xarxes. Aquesta estratègia és molt reveladora de l'ADN polític d'AC i confirma que es tracta d'un independentisme clarament antiprocessista. De fet, seria l'únic partit nacionalista-perifèric que voluntàriament renunciaria a ser a Madrid.

Aquest canvi de tendència també es reflecteix a Catalunya. Segons l'últim CEO publicat al març, Aliança Catalana es dispara en intenció de vot al Parlament, passant de 3 a una forquilla de 9-10 diputats, mentre Junts s'enfonsa per sota dels 30. El postprocessisme, en fi, va agafant forma a poc a poc en paral·lel al col·lapse del sanxisme.