Eulàlia Reguant, de la CUP, durant una intervenció al ple del Parlament de Catalunya
POLÍTICA

Exmilitants de la CUP acusen Eulàlia Reguant i la seva família de ser rendistes: 35 pisos

Mentrestant, Catalunya engreixa un problema immobiliari de conseqüències molt incertes

La CUP torna a estar al centre de la polèmica, aquesta vegada per les acusacions llançades pel col·lectiu PUIC - una escissió radicalitzada del partit - contra una de les seves figures més emblemàtiques: Eulàlia Reguant. En un dur comunicat difós a les xarxes socials, PUIC afirma que la família de l'exdiputada controla 35 propietats immobiliàries entre pisos, locals, trasters i aparcaments. La denúncia assenyala el que consideren una “contradicció intolerable” entre el discurs anticapitalista de la CUP i les pràctiques reals dels seus dirigents.

El detonant va ser la troballa del contracte de lloguer d'un pis a l'Eixample utilitzat pel grup parlamentari de la CUP (i conegut per tots els militants). La propietat d'aquest pis apareix registrada a nom d'una societat vinculada directament a la família Reguant. A partir d'aquí, PUIC ha rastrejat el patrimoni d'aquesta societat i documentat desenes de propietats més. “Parlar de col·lectivització mentre el teu entorn familiar actua com qualsevol rendista és una burla”, assenyalen en el seu comunicat:

Certament, la CUP ha construït bona part de la seva identitat política sobre la crítica a l'especulació immobiliària i la defensa dels drets dels llogaters davant dels grans tenidors. En qualsevol cas, també és públic i notori que les classes dirigents dels partits antisistema solen venir d'extraccions socials acomodades. Això explica alhora que gran part del vot d'un partit com la CUP provingui de persones acomodades d'entorns urbans.

La crua realitat immobiliària

Aquesta denúncia d'hipocresia arriba en un moment de màxima tensió social per l'accés a l'habitatge, especialment a Barcelona. Catalunya encapçala les xifres de pressió sobre el lloguer: més de 340 persones competeixen per cada pis publicat, i el preu mitjà ja supera els 1.640 euros mensuals. Al mateix temps, l'oferta s'ha desplomat un 58% des de 2019, i milers de pisos han desaparegut del mercat o estan buits.

En aquest context, la figura del “rendista” s'ha convertit en símbol de la desigualtat i blanc de les crítiques de l'esquerra. I és que, mentre nombroses anàlisis indiquen que el problema és en l'excés de demanda i la manca d'oferta, l'esquerra ha optat per l'intervencionisme. De fet, la CUP, en ple procés d'aliança amb el PSC, ha intentat fer seva la nova regulació immobiliària del Govern.

➡️ Política

Més notícies: