Nou pols entre Gènova i Alejandro Fernández: les bases del PP català es posicionen

Moviments interns al Partit Popular de cara a les eleccions catalanes que se celebraran el 12 de maig. Segons la lògica del partit a Catalunya, qui hauria d'encapçalar les llistes és el president al PP català, Alejandro Fernández. De fet, sempre s'ha fet servir aquesta fórmula.

Tot i això, a Gènova estan explorant alternatives a Alejandro Fernández. Un fet que ha sorprès a molts, si tenim en compte que les enquestes auguren un fort ascens als populars.

Actualment, el PP té tres diputats al Parlament i hi ha sondejos que fins i tot pronostiquen que poden arribar a 14. Més enllà de les tendències i cicles polítics, gran part d'aquest mèrit el té Alejandro Fernández, que moltes vegades ha acabat exercint, pràcticament, de líder de l'oposició a la cambra catalana. Els seus discursos han estat fins i tot compartits i aplaudits per independentistes.

Les relacions entre Fernández i Gènova, però, no són precisament les millors. El líder del PP català sempre ha marcat perfil propi i ha arribat fins i tot a qüestionar públicament les estratègies de la cúpula nacional. El cas més sonat va ser quan va alçar la veu davant el flirteig de la cúpula del partit amb Junts per Catalunya per explorar una possible investidura de Feijóo.

Nou pols de Gènova

Per aquest motiu –i malgrat les imminents eleccions–, Feijóo està mirant si hi ha alguna opció de trobar una alternativa a Alejandro Fernández. Ja ho va fer fa uns mesos, però va acabar llençant la tovallola perquè el president del PP català compta amb gran suport entre les bases a Catalunya. Finalment va desistir davant del risc de perdre el pols si iniciava un procés per rellevar Fernández.

Ara, Gènova torna a la càrrega. Un possible pacte amb Ciutadans o fins i tot imposar Dolors Montserrat com a cap de cartell són algunes de les opcions que estudia el gallec. Tot i això, com ja va passar fa uns mesos, les bases populars han fet pinya amb Alejandro Fernández en aquest nou intent d'ingerències per part de la cúpula nacional.

Consideren que ell ha sabut aguantar el partit els últims anys, en què la formació ha viscut moments difícils a Catalunya. I que es tracta del millor candidat possible perquè el PP català torni a ser el referent polític a l'espai constitucionalista al Parlament. Els suports que té Alejandro Fernández es poden veure, també, als banys de masses que rep als actes amb militants.

A les xarxes ja circula l'etiqueta #YoConAlejandro, en què militants, dirigents i fins i tot membres de la societat civil defensen que Fernández ha de continuar sent la cara visible del PP al Parlament.

I encara més si tenim la realitat catalana. A diferència de Galícia o el País Basc, Vox continua sent fort a Catalunya. És, ara mateix, el partit constitucionalista amb més força al Parlament i, amb un candidat potent com és Ignacio Garriga, tenen opcions de mantenir aquesta posició després del 12M. Les enquestes, de fet, només els auguren un petit descens (ara mateix tenen 11 diputats).

No són pocs els militants del PP que pensen que un pas en fals, com seria un canvi imposat des de Madrid de la cara visible dels populars catalans a menys de dos mesos de les eleccions, podria tirar per terra la feina feta per Alejandro Fernández a la darrera legislatura.