Alejandro Fernández, un profeta a la seva terra

En temps políticament convulsos, mai no està de més saber què opinen polítics com Alejandro Fernández. Ningú no dubta que ens trobem en moments de màxima agitació política a Espanya. I ningú no dubta, tampoc (siguis del color que siguis), que el líder del PP català és un d'aquells representants polítics que sempre té alguna cosa interessant a dir.

Alejandro Fernández es presentava aquest dijous a Tarragona per fer la seva conferència 'El proceso español: ¿y ahora qué?'. Jugava a casa i això es va notar.

La sala de l'Hotel SB Ciutat de Tarragona es va omplir amb unes 150 persones que van rebre el líder del PP al més pur estil rockstar. Aplaudiments, abraçades, fotos… Va quedar clar que la frase “ningú no és profeta a la seva terra” no es pot aplicar a Alejandro Fernández.

Acompanyat per alguns il·lustres populars com Lorena Roldán, també de Tarragona i la seva escudera al Parlament, o Sebastià Domènech, segurament el millor regidor d'Esports (2011-2014) que ha tingut Reus durant molts anys, el president del PP va exposar la seva tesi sobre el passat, present i futur de la política catalana i espanyola. I ho va fer amb un estil marca de la casa: ironia, contundència, referències a pel·lícules i fets històrics i, lògicament, també repartint mastegots a tothom.

• T'INTERESSA: Entrevista| Alejandro Fernández: 'Salvador Illa s'ha convertit en una crossa de Pere Aragonès'

Fernández no va deixar cap canya dreta. Va rebre Pedro Sánchez, tot el PSC, els partits processistes (especialment Junts) i Ciutadans. També hi va haver dards a Gènova i no hi va faltar l'autocrítica. No es va salvar ni ell mateix, admetent que van fer coses malament i que van deixar molta gent abandonada a Catalunya.

Els perills del 'cas Koldo'

Alejandro Fernández va criticar amb duresa Pedro Sánchez. “No lidera el PSOE, lidera un nou Front Popular”, va reiterar. Per exemplificar-ho, va exposar que el candidat del president del Gobierno a les eleccions gallegues va ser el BNG, a les basques serà Bildu i el PNB, mentre que a Catalunya serà Pere Aragonès.

També va desenvolupar la seva idea que ara Espanya viu un 'procés' de la mà d'aquest "nou Front Popular", que té com a finalitat destruir l'estat. Els socialistes portant-lo a una república confederal i els seus socis de Frankenstein independitzant-se via referèndums d'autodeterminació.

El líder del PP català és conscient que “el cas Koldo es pot emportar Pedro Sánchez”, però llança una advertència als seus perquè no es confiïn. “Això accelerarà més aquest procés”, va avisar.

I ho veurem, diu, quan l'amnistia s'aprovi els propers dies, una aprovació de la qual ell està convençut. En altres paraules, creu que Sánchez i companyia trepitjaran al màxim l'accelerador per intentar sortir-se amb la seva abans que s'enfonsi el Frankenstein 2.0.

Reivindicar la línia dura davant del processisme

“Ni som el PSC ni volem ser el PSC. Si hem de fer de PSC, ja ens hauríem fet del PSC”. Així de clar es va mostrar Alejandro Fernández sobre la idea, defensada per alguns sectors de Gènova, que el PP a Catalunya ha de tenir un perfil més moderat.

Va exposar que no s'ha trobat cap potencial votant popular a Catalunya que li hagi demanat ser més tou amb els processistes. I, en canvi, sí que li diuen tot al contrari. “Molta gent ens va dir que es va sentir abandonada”.

Alejandro Fernández és dels que pensa i defensa que el PP a Catalunya s'ha de convertir en una mena de casa gran del constitucionalisme. Ser “l'esperit del 8 d'octubre del 2017”. I això representa confrontar els processistes. Perquè, adverteix, “ho tornaran a fer”. “Reconciliació sí, però fer el 'primo' no. Ells no es volen reconciliar”, va avisar. Això sí, també va voler deixar clar que “quan ho vulguin fer, allà estarem”.

Crítiques internes al Partit Popular

Alejandro Fernández va reivindicar que hi hagi discrepàncies estratègiques internes al PP. I va comparar el seu cas amb el de Nicolás Redondo Terreros, a qui van fer fora del PSOE després de mostrar el seu rebuig a l'amnistia. “Encara que jo hagi dit coses que no han agradat a Gènova, a mi ningú no m'ha expulsat”.

En els darrers mesos, el líder del PP català s'ha desmarcat diverses vegades amb la cúpula del partit. Primer amb el flirteig de Feijóo amb Junts i després criticant obertament les presumptes irregularitats que es van fer a l'època de Mariano Rajoy per perjudicar adversaris polítics. “Tota la llei i només la llei. La llei s'ha de complir”, va tornar a reivindicar a Tarragona.