Els noms propis de l'escàndol de la DGAIA que esquitxa directament a ERC

La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) està en el focus de la polèmica per la trama corrupta que va funcionar durant anys. La DGAIA és un organisme públic dependent de la Generalitat que es dedica a la protecció i acollida de menors i joves extutelats. Entre 2016 i 2020 va afavorir fundacions privades amb contractes a dit i ajudes atorgades de forma irregular.

L'escàndol està adquirint dimensions inesperades. La DGAIA va fomentar durant anys un sistema corrupte amb tota mena d'irregularitats i pràctiques mafioses. El cas està en mans de l'Oficina Antifrau, que ha hagut de posar protecció als testimonis a causa de les amenaces.

Els escàndols s'haurien produït durant els governs de Carles Puigdemont i Quim Torra, i per tant afecten ERC i Junts. Però ERC és qui surt més perjudicada. El Departament d'Afers Socials i les successives direccions de la DGAIA van estar aquells anys en mans dels republicans.

Chakir El Homrani, conseller durant els escàndols

Fins ara s'han documentat irregularitats pertanyents al període 2016-2020. El 2016 el recentment investit president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va nomenar consellera d'Afers Socials la republicana Dolors Bassa. Però el seu mandat va ser curt, ja que a l'octubre de 2017 va ser cessada per l'article 155.

El nou govern presidit per Quim Torra va triar Chakir El Homrani com a nou conseller d'Acció Social. Durant el seu mandat, entre 2018 i 2021, es van produir els escàndols que s'estan investigant avui. 

El Homrani es va afiliar a ERC el 2004 i el 2015 va ser elegit regidor a l'ajuntament de Granollers. Aquell mateix any va ser elegit diputat al Parlament i va tenir un paper molt rellevant en el projecte de la Renda Garantida de Ciutadania. Allò el va catapultar fins a la Conselleria d'Afers Socials, en un període especialment turbulent.

El nou conseller no només va haver d'enfrontar-se a la tensió política del moment i les limitacions del 155. També va haver de fer front a la pandèmia. La seva gestió va ser molt criticada per l'oposició, sobretot pel col·lapse de les ajudes als autònoms.

Ara s'ha sabut que durant aquells anys també va funcionar la trama corrupta entre la DGAIA i les fundacions privades que gestionaven l'acollida de menors. L'oposició ha demanat la compareixença d'El Homrani perquè doni explicacions. Però un pacte entre ERC i els seus socis, PSC i Comuns, ha aconseguit bloquejar de moment la investigació al Parlament.

Ricard Calvo, vèrtex del sistema

Un altre dels noms propis en l'escàndol de la DGAIA és Ricard Calvo, que va ser director de la DGAIA entre gener de 2016 i agost de 2017. És a dir, durant el mandat de Dolors Bassa a la Conselleria d'Afers Socials. Ricard Calvo va estar en l'òrbita d'ERC molt abans d'entrar en política, i va ser regidor republicà a Girona.

El seu cas és especialment significatiu de com van funcionar les coses a la DGAIA durant aquells anys. Ricard Calvo va beneficiar com a president de la DGAIA fundacions privades de les quals també formava part. Calvo era tresorer de la Plataforma Educativa, un conglomerat d'entitats beneficiades amb diners públics de la DGAIA.

Però la cosa no acaba aquí. Segons s'acaba de conèixer, una d'aquestes entitats, Fundació Resilis, hauria obtingut diners públics per enriquir-se amb la compra de 500 pisos. Aquesta fundació estava controlada també per Calvo.

Georgina Oliva i Ester Cabanes, també sota sospita

La successora de Ricard Calvo va ser Georgina Oliva, que va ser una aposta personal de Chakir El Homrani per ocupar aquest càrrec. Va ser directora de la DGAIA entre agost de 2017 i octubre de 2018, és a dir, sota el govern de Quim Torra. Abans d'arribar al càrrec havia estat diputada al Congrés i havia ostentat diversos càrrecs orgànics a ERC.

Durant el seu curt mandat es van seguir reproduint les pràctiques corruptes. Durant aquells anys es van adjudicar contractes de forma irregular i es van concedir ajudes a joves que no complien els requisits. 

Oliva va ser rellevada en el càrrec per Ester Sara Cabanes, que es va mantenir com a directora de la DGAIA fins al setembre de 2024. Durant el seu mandat va provocar diverses polèmiques com justificar els menors autors de la violació del Màgic de Badalona. “No tots els nens agressors de Badalona són conscients del que fan”, els va exculpar.

Aquelles declaracions van formar un gran enrenou. Ara se sap que mentre deia aquestes coses i cobrava 92.000 euros l'any, tenien lloc les corrupteles sota el mantell de la DGAIA. Un escàndol els noms propis del qual semblen conduir tots a ERC.

Pacte de silenci?

Encara que el PSC va denunciar les irregularitats a la DGAIA estant a l'oposició, en arribar al govern ha bloquejat la investigació. Per què? La raó cal buscar-la en un pacte de silenci amb ERC, que va facilitar la investidura de Salvador Illa i ara mateix sosté el govern en minoria dels socialistes.

El pacte de silenci inclou els Comuns, que també han votat a la comissió parlamentària a favor de bloquejar la investigació. Tampoc Junts ha estat clar amb aquest tema. Primer van demanar investigar-ho, però després van votar en contra de la compareixença de la consellera.

A més, el PSC ha alimentat les suspicàcies cessant sense justificació la directora de la DGAIA nomenada sis mesos abans. En el seu lloc han posat un exalt càrrec socialista a la Diputació. La qual cosa suggereix una operació per fer borró i compte nou i enterrar l'escàndol.

ERC continua culpant de les irregularitats a l'arribada massiva de menes i els efectes de la pandèmia i el 155. La qual cosa hauria provocat un descontrol que va portar a errors aliens a la voluntat dels seus dirigents. Però les noves informacions posen en dubte aquesta versió i apunten a un escàndol de corrupció de conseqüències imprevisibles.