La DGAIA va beneficiar una fundació privada per lucrar-se amb la compra de 500 pisos

La revelació de les irregularitats al voltant de la gestió dels diners públics per part de la DGAIA ha esquitxat de ple ERC i Junts, i amenaça amb arrossegar també el PSC. Durant anys, aquest organisme públic va beneficiar empreses privades amigues mitjançant l'adjudicació a dit de contractes i altres operacions fraudulentes. Però això seria només la punta de l'iceberg d'una trama corrupta molt més gran.

Octuvre ha destapat ara una nova informació sobre l'escàndol de la DGAIA. Aquest organisme de la Generalitat hauria beneficiat una fundació privada per al seu enriquiment amb la compra de 500 pisos. Segons el citat mitjà, estem davant d'un traspàs milionari de diners públics i habitatge públic a entitats privades i totalment opaques.

Aquesta nova informació revela una corrupció sistèmica durant els anys de govern d'ERC i Junts. Quan es van produir les irregularitats, el departament de drets socials estava en mans d'ERC. El PSC estaria ara encobrint el cas per protegir els seus socis.

La trama corrupta de la DGAIA

La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) és un organisme públic que depèn directament de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat. Aquest organisme es dedica a la protecció i acollida de menors i joves extutelats. Els escàndols es remunten a 2016 i 2020, període en què la DGAIA va destinar prop de 800 milions d'euros a aquests serveis.

Però la DGAIA no gestiona directament aquests serveis, sinó que els subcontracta a una extensa xarxa d'entitats privades que gestionen tots aquests milions. Darrere d'aquestes fundacions hi ha unes organitzacions opaques que acumulen nombroses irregularitats. Resumint, els fons públics de la DGAIA són gestionats per empreses opaques que no han de donar explicacions sobre què fan amb ells.

A més, molts dirigents de la DGAIA formen part d'aquestes empreses privades i molts directius d'aquestes fundacions estan a la DGAIA. Això implica una confluència d'interessos i la inexistència de cap tipus de control sobre la gestió.

Octuvre va destapar que la DGAIA havia adjudicat contractes a dit saltant-se la normativa. I que les fundacions havien cobrat per places inexistents i haurien atorgat ajudes a joves que no complien els requisits. La Sindicatura de Comptes també ho va denunciar en un informe, però ERC i PSC han maniobrat per tractar d'ocultar el cas.

Corrupció immobiliària

Una de les entitats més beneficiades per aquesta trama corrupta és Plataforma Educativa. Es tracta d'una organització paraigua que acull deu entitats entre les quals la Fundació Resilis. Encara que ningú ha sentit a parlar d'elles, entre 2016 i 2023 les fundacions de Plataforma Educativa van gestionar 300 milions d'euros públics.

Es tracta a més d'un entramat fortament centralitzat. Dotze directius ocupen un total de 47 càrrecs repartits entre les diferents fundacions. Entre ells es troba Ricard Calvo, exdirector de la DGAIA que durant el seu càrrec va adjudicar contractes a fundacions dirigides per ell. Una d'elles és Resilis, a la qual la DGAIA va donar diners públics per a la compra de 500 habitatges.

Els auditors de Plataforma Educativa van revelar en 2023 la posada en marxa d'un procés d'inversió en borsa d'habitatge social. Es va fer a través d'un conveni amb l'Agència Catalana de l'Habitatge i l'Institut Català de Finances. Això va permetre a l'entitat l'adquisició de 500 habitatges per un període de 75 anys.

L'operació va estar valorada en 30 milions, als quals cal sumar una llarga llista de suculentes subvencions públiques per a la rehabilitació d'aquests habitatges. Per tant, Plataforma Educativa va rebre diners públics per comprar habitatges, subvencions per rehabilitar-los i fons per acollir menors en aquests pisos.

Investigats per Antifrau

Per si no fos prou, la Fundació Resilis està sent investigada per l'Oficina Antifrau per suposades irregularitats. Octuvre desvela detalls sorprenents sobre les formes mafioses amb les quals es manegen aquestes entitats. Un treballador de la fundació va denunciar davant la DGAIA la falsificació de documents per part dels seus dirigents per cobrar diners públics de forma fraudulenta.

La DGAIA no només va tapar el cas, sinó que el denunciant va començar a patir assetjament laboral i amenaces fins al punt d'haver de prendre la baixa. Mentrestant, els dirigents de Plataforma Educativa segueixen enriquint-se gràcies a les irregularitats de la DGAIA.