e-Notícies Ningú es fia de ningú al Parlament
El PSC s'ofereix a Aragonès, però s'uneix a Junts per votar la feblesa del Govern
El Parlament de Catalunya viu aquesta setmana el debat de política general, que serveix per iniciar el nou curs polític. La cambra catalana fa anys que està en condicions extraordinàries, fora del comú. L'inici del procés va portar Junts i ERC a governar tot i no suportar-se. Ara, el Govern el sustenten 33 diputats de 135, però ningú no el fa caure per pur tacticisme. Al Parlament, qui avui és el teu enemic, demà et pot salvar el cul.
En la política el més difícil era tenir amics dins del teu propi partit. Fins ara: les formacions catalanes s'han convertit en aficions de futbol, on es defensa el que és seu i es mira amb menyspreu els altres. És impossible arribar a acords entre ells i els que hi ha serveixen per repartir-se el poder, més enllà d'ideologies.
Junts i el PSC tenien pactada la Diputació de Tarragona a canvi de l'Ajuntament de Reus. Però Puigdemont va respondre tard, ERC va ser més llesta i la presidenta de la Dipu a Tarragona és Noemí Llauradó, d'Esquerra, que ha donat l'alcaldia de Reus a Sandra Guaita del PSC. Així funciona ara mateix la política catalana. I, és clar, en aquest context, ningú no es fia de ningú.
Fa temps que no s'arriba a grans consensos al Parlament | Europa Press
Esquerra Republicana de Catalunya està sola, aïllada. Les relacions amb Junts per Catalunya són molt dolentes, però no els queda cap altre remei que intentar apropaments. És el que li demanen les bases. D'altra banda, arriba a acords amb el PSC al Parlament gràcies al que passa al Congrés, però les relacions entre els uns i els altres no són òptimes. I, clar, confia tu en Pedro Sánchez i les seves promeses.
L'estratègia d'ERC d'anar pels socialistes a l'àrea metropolitana no va funcionar i va deixar ferides. Els socialistes s'han cansat d'Esquerra i de Junts, sempre a barallant-se, sempre prioritzant els seus interessos personals. Però no tenen més remei que arribar a acords amb ells: governen junts en diputacions i ho faran a més ajuntaments després de la investidura de Sánchez. El problema és que Salvador Illa ja no confia en l'ala pragmàtica de Junts, amb qui governava a la Diputació de Barcelona.
Perquè Junts per Catalunya és potser ara mateix el partit menys fiable. Ara juguen a la governabilitat d'Espanya , mentre que al juny van descartar pactar amb el PSC pel cas Collboni. Amb Carles Puigdemont no saps mai què passarà. Parlen d'unitat indepe, però són desenes els ajuntaments on han pactat amb socialistes per fer fora ERC.
Ningú no es fia de ningú ara mateix a Catalunya. Els Comuns, mera comparsa ara mateix, ja van maniobrar el 2019 per fer Ada Colau alcaldessa amb els vots de Manuel Valls. La CUP va ser la primera que es va amagar quan l'un d'octubre anava de debò i calia gent que posés la cara.
Salvador Illa i Pere Aragonès, aliats per Madrid | ACN, E-Noticies
El debat, el gran exemple
El debat de política general aquesta setmana n'és el gran exemple. Junts va ser especialment dur amb el Govern Aragonès, però li va perdonar la vida i li va donar una darrera oportunitat. El PSC es va oferir a consensos i a aprovar els pressupostos. Les dues formacions volien evidenciar que ERC estava sola, però no volen que el Govern caigui. De moment.
Doncs socialistes i juntaires han presentat cadascun una proposta de resolució del debat molt semblant. El Parlament votarà i constatarà que el Govern "està sol" i ha perdut la confiança del Parlament. És a dir, que el Pere Aragonès no cau perquè ells no volen.
Està Catalunya per fiar-se de qualsevol altre partit.
Més notícies: