Marc Buch, taxatiu contra l'empadronament irregular de 200 estrangers a Calella

L'alcalde de Calella, Marc Buch, ha defensat l'estricta aplicació de la llei del padró al seu municipi. Això ve arran de la polèmica per la seva negativa a empadronar 200 treballadors estrangers que participen en les obres d'ampliació del Camp Nou. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Buch ha subratllat que la ciutat ja acull un nombre significatiu d'empleats vinculats a aquestes obres.

En qualsevol cas, el punt fort de l'argument és l'aplicació de la llei i el "sentit comú". Denuncia, per exemple, que se li demani empadronar aquests 200 treballadors amb un visat temporal en un hotel. "Rocambolesc", conclou l'alcalde.

Buch insisteix que l'Ajuntament compleix amb la seva obligació de verificar la residència real de qui sol·licita el padró. “Calella creix massa i hem d'aplicar estrictament el padró”, ha afirmat. L'alcalde recorda que aquest registre no pot convertir-se en una via automàtica de drets sense una comprovació rigorosa. De passada, Buch ha tornat a reclamar una reflexió general sobre l'ús i els límits del padró.

Un problema que Catalunya arrossega

Buch és un dels alcaldes que adverteixen dels efectes a llarg termini de la tolerància cap a l'empadronament fraudulent. Com denunciava recentment en un ple municipal, la negligència de l'administració amb el padró el converteix en un "colador" de problemes.  Decididament, no és un diagnòstic aïllat o allunyat de la realitat.

En ciutats com Barcelona, Sant Cugat o Girona, els consistoris han detectat milers d'inscripcions irregulars. El problema és que moltes d'aquestes irregularitats estaven vinculades a adreces fictícies o directament kafkianes. L'alcalde Buch preguntava si té sentit empadronar persones en hotels, coves, ponts o contenidors:

Paral·lelament a això, la jurisprudència no sempre dona suport als ajuntaments a intentar lluitar contra aquestes situacions absurdes. A Lleida, per exemple, un jutge va ordenar empadronar ocupants il·legals sense el permís del propietari, basant-se en què el padró és un dret reconegut per llei. Aquest marc legal, combinat amb la pressió migratòria, genera un escenari en què els municipis assumeixen el cost administratiu i social del problema.

La pressió sobre els serveis públics

El cas de Calella s'emmarca en una situació més àmplia que ja han denunciat altres alcaldes catalans. A Olot, el consistori ha demanat frenar el creixement poblacional per evitar la saturació de serveis com sanitat, educació o seguretat. Allà, com en altres municipis, s'han creat oficines específiques per detectar empadronaments falsos.

La relació directa entre padró i accés a prestacions converteix aquest tràmit en un punt crític de la gestió municipal. L'augment continuat de població deriva en llistes d'espera més llargues, aules saturades i una pressió creixent sobre les forces de seguretat. Per a Buch i altres alcaldes, el control del padró no és una qüestió ideològica, sinó una mesura de responsabilitat administrativa.